Daniil Shafran - Beethoven - Cello Sonata No 3 in A major, Op 69

แชร์
ฝัง
  • เผยแพร่เมื่อ 9 มิ.ย. 2024
  • Support us on Patreon and get more content: / classicalvault
    ---
    Ludwig van Beethoven
    Cello Sonata No 3 in A major, Op 69
    00:00 Allegro ma non tanto
    12:54 Scherzo. Allegro molto
    18:25 Adagio cantabile - Allegro vivace
    Daniil Shafran, cello
    Anton Ginsburg, piano
    Recorded 1971
  • เพลง

ความคิดเห็น • 8

  • @notaire2
    @notaire2 4 ปีที่แล้ว

    Einzigartige Aufführung dieser perfekt komponierten Sonate im gut phrasierten Tempo mit ein bisschen zu tiefem Ton des Cellos und anmutigem Klang des Klaviers. Der Kontrast zwischen den beiden Virtuosen ist echt eindrucksvoll. Das ist auch Beethoven!

  • @ClassicalVault1
    @ClassicalVault1  10 ปีที่แล้ว +7

    Ludwig van Beethoven
    Cello Sonata No 3 in A major, Op 69
    00:00 Allegro ma non tanto
    12:54 Scherzo. Allegro molto
    18:25 Adagio cantabile - Allegro vivace
    Daniil Shafran, cello
    Anton Ginsburg, piano
    Recorded 1971

  • @ivansendetskiy1829
    @ivansendetskiy1829 4 ปีที่แล้ว +3

    Best!!!

  • @michelcariaux4714
    @michelcariaux4714 7 ปีที่แล้ว +1

    Magnifique !

    • @dominicklennon6315
      @dominicklennon6315 3 ปีที่แล้ว

      i guess I'm pretty randomly asking but do anyone know a good website to watch newly released tv shows online?

  • @pedroa.cantero9449
    @pedroa.cantero9449 9 ปีที่แล้ว +4

    De todas las sonatas de Beethoven esta me es particularmente entrañable tanto por su hondura como por su luminosidad. En particular el primer movimiento logra elevarme hasta saberme flujo estelar. Me llega tanto más que el toque templado de Shafran hace de ella un diamante de talla cabal para que el son no pierda transparencia y la luz nos llegue pura e irresistible. Vencedora del duelo inexorable con el piano. Evoca en mí aquellos versos de Eliot: « cuando tarde regresamos del jardín de los jacintos,/ llevando tú brazados de flores y el pelo húmedo, no pude/ hablar, mis ojos se empañaron, no estaba/ ni vivo ni muerto y nada sabía,/ mirando el silencio en el corazón de la luz »[1].
    [1] T. S. Eliot, La Tierra Baldía.

  • @didierleroy6348
    @didierleroy6348 ปีที่แล้ว

    Superbe interprétation de l'un comme de l'autre instrumentiste.

  • @gloriagualsala4236
    @gloriagualsala4236 6 ปีที่แล้ว +1

    Si i ha una sonata, que amb transporta fins elevar-me al infinit, fins a transcendir, es aquesta, es sentiment passió pura.