Curs: Art digital i Net.art. Francesca da Rimini: Dollspace

@humanitatsdigitals.jcampas1950
Dollspace de Francesca da Rimini és una hiperficció il·lustrada amb set-centes pàgines, dues mil imatges i una banda sonora original de trenta minuts.
Consisteix en un collage de fragments de les pràctiques més habituals en el ciberespai, com ara correus electrònics personals, actes hacktivistes, i xats eròtics en línia. No hi ha una sola trama sinó històries dins d'altres històries, és un hipermèdia no lineal i obert.
Es tracta d'un treball col·laboratiu amb Ricardo Domínguez, l'artista taiwanès nord-americà Shu Lea Cheang, i el compositor Michael Grimm.
És un laberint on habita un fantasma, el d’una nina assassinada. En la seva estètica es rememora l’inici oriental de la seva llegenda i les aigües midori-gaike de la muntanya de Kioto que la van inspirar.
A Dollspace, una noia fantasma japonesa anomenada doll yoko presenta històries gòtiques sobre fantasies de violació, incest i masoquisme, denunciant l'explotació sexual, així com el fet que milers de dones són assassinades arreu del món per ser considerades inferiors als homes.
El nom “dollspace” fa referència a la protagonista de l'hipertext, “doll yoko”, que té múltiples identitats. D'una banda és una nena innocent, mentre que de l'altra té desitjos monstruosos de torturar tots aquells homes que violen nenes innocents, als pares que cometen incest i als que es dediquen a l'explotació sexual infantil.
La narradora principal de les històries és la nina yoko, una noia fantasma que personifica totes les dones joves innocents assassinades.
Fent clic a "joindollyoko", trobem una imatge d'un ull tancat i la frase: «entres al profund espai de nines zero». La paraula "zero" s'utilitza per representar les dones en el ciberespai, reflectint la teoria de Sadie Plant que afirma que, en informàtica, les dones són "zeros" i els homes "uns". Les dones són "zero" perquè la seva presència i descobriments són invisibles als llibres d'història.
El llenguatge canvia sobtadament d'un discurs poètic amb matisos romàntics a expressions molt fortes i carregades sexualment. Aquesta contraposició de discurs i registre és persistent al llarg de la narració.
La navegació pels fragments de l'obra obliga a l'usuari a navegar per tota la pàgina que apareix a la pantalla amb el cursor per trobar el lloc precís on es troba l'enllaç que permetrà continuar llegint. En molts casos, la pàgina pot contenir diversos enllaços, però també s’esdevé que un d'aquests condueix a un cul-de-sac, obligant l'usuari a tornar enrere.
Quan l'interactor entra a Dollspace, es troba amb amb la paraula "hauntings que correspon al nom complet del text, que és Dollspace Hauntologies. El terme "hauntologia" és una referència al concepte de Jacques Derrida, un acrònim de "haunt" i "ologia", que al seu torn es refereix a "ontologia". Així, l'hauntologia seria la presència de l'espectre, que no és ni un ésser ni un no-ésser.

[@malegret1]

Això ho pengen i com es difón
Són artistes que poden viure de fer aquestes "presentacions"

[@malegret1]

Podriem dir que és un ús creatiu del hipertext?