Curs:La dictadura franquista. El nacionalcatolicisme

@humanitatsdigitals.jcampas1950
Aquesta aproximació al nacionalcatolicisme de la dictadura franquista se centra, bàsicament, en una qüestió cabdal: com un cop d’estat, al que va seguir una guerra civil de tres anys, es transforma en un govern legítim?
Com i a través de què un règim imposat, dictatorial i repressiu, un règim que va exercir la violència durant quasi 40 anys, va quedar legitimitat?
El "nou Estat" es va atribuir un caràcter fundacional i tot origen es construeix a partir d’un mite que desvetlli i fomenti entre la gent la creença en la seva legitimitat. ¿Quin entramat simbòlic va configurar i en quins pilars es va basar per tal de convertir el poder en autoritat, i justificar la insurrecció armada contra un règim democràticament establert?
Calia construir una nova realitat, una realitat ideal mitjançant cerimònies i ritus, festes i celebracions, i reelaboracions de la història, martiris, discursos i monuments.
El mecanisme bàsic fou una construcció simbòlica del franquisme basada en dos pilars: un nacionalisme espanyolista radical amb vocació imperial i un catolicisme integrista.
Els diferents grups que van conformar el franquisme, i que Franco va saber manipular, els monàrquics alfonsins, els tradicionalistes carlistes, la Falange, bona part de l'Exèrcit i de la institució eclesiàstica, van intentar imposar la seva pròpia idea d’Espanya, una idea d’Espanya uniforme, essencialista, eterna, antidemocràtica i excloent, en la qual hi volien establir un règim autoritari que es remuntés als Reis Catòlics.
Es tracta d’un nacionalisme messiànic, ple de mites i símbols, historicista i unitarista oposat a la descentralització autonomista o secessionista, i formulat amb retòrica salvacionista: calia salvar la pàtria, redimir-la, reconstruir la “unidad nacional”, i això justificava la guerra i totes les accions empreses per la dictadura. I d’aquí el nom de Croada.
El tret més distintiu de la dictadura franquista seria precisament el seu caràcter de dictadura nacionalista, en el doble vessant d’anti-democràtica i essencialista.
Les dues tendències espanyolistes guanyadores de la Guerra Civil, la feixista i l'ultraconservadora catòlica, es poden simbolitzar amb l'eslògan "Por el imperio hacia Dios", que reprodueix el totalitarisme religiós i militar dels reis espanyols de l'Edat Mitjana. Per això Franco pot anar sota pal·li.
Es produeix, doncs, una imbricació del que és religiós i del que és militar en el sí de la gran propietat de la terra i de la seva organització en forma d'Estat, i l'eina fonamental per a crear-lo fou la repressió, un sistema que entroncava amb la Santa Hermandad i la Inquisició.
La història esdevenia, d’aquesta manera, mite, una narració sagrada sobre els orígens. I el mite, si s’hi creu, és sempre vertader.
Nacionalisme extrem i catolicisme medieval és el que defineix, doncs, el nacional catolicisme.