L'Encarnació Coll Vall-llosera fent ratafia (Sta Coloma de Farners) 19/08/1996

L'Encarnació Coll fent Ratafia (Sta Coloma de Farners) 19/08/1996, gravada per la seva filla Carme Pérez Coll.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Encarnació Coll Vall-llosera "Equilibrava la quantitat d’herbes com si compongués una simfonia de la ratafia"
L’Encarnació, filla d’en Josep i la Carme, va néixer el 16 de juliol de 1921 a can Freu de Vilobí. Varen venir a viure a Santa Coloma, a can Fàbregas. Era la gran de sis germans. La seva germana Consol, també bona ratafiaire, era la tercera i va néixer el mateix dia, però de l’any 1926. L’Encarnació es va casar amb en Bernardino Pérez, rellotger de tradició familiar, i varen tenir dos fills, en Faustí i la Carme.
Treballava a casa cuidant els fills i al mateix temps feia confecció per a can Rami, can Ramilans, i més tard va fer bates de nit per a la Sra. Mas. Li agradava fer punt de creu, treballar a l’hort, que cuidava com un tresor, fer conserves, cuinar, salar bolets, fer ratafia i altres licors (vi de nous, vi de ratafia, patxaran, codonyat...). Era una bona dona, reservada i generosa amb tothom. Es desconeix de qui en va aprendre, però segur que es va espavilar per saber-ne, ja que la seva màxima sempre era: “Preguntant a la gent ‘com la fas tu, la ratafia?’ és quan se n’aprèn.”
En feia divuit litres amb aiguardent de 28 graus (Anissette, de l’empresa Falima), nou per a ella i nou per a la seva filla. En feia amb alcohol de 96º i sense sucre per al seu home, que era diabètic. La filtrava amb una mitja fina en un embut i la posava en garrafes de tres litres o d’un litre del mateix anisat. La major part era per a regalar o bé per a prendre a casa en alguna sobretaula amb amics o familiars. Va fer ratafia durant tota la vida li agradava fer tradició i van guanyar el premi a la millor ratafia local l’any 1987. La feia acompanyada de la seva germana Consol, que en preparava molts litres per vendre, i així tenir uns ingressos més que la paga de viduïtat. El primer premi d’aquell any va ser per a en Francesc Pla i la Isabel Mestres, que l’havien feta segons la seva ratafia i seguint les seves indicacions. Una altra deixeble de les germanes Coll va ser la Mònica Negre, que també va guanyar el primer premi l’any 1997, i la seva mare, l’Elena Pérez, guanyadora millor ratafia local 1999. Li agradava explicar les propietats de les herbes a qui en volia aprendre: “Aquesta et donarà poc gust, aquesta és massa forta, d’aquesta n’hi pots posar molta”. Posava totes les herbes sobre la taula i equilibrava la quantitat d’herbes fins a arribar a la proporció que ella creia bona, com si compongués la simfonia de la ratafia.
Els últims anys de vida la feia amb la seva filla Carme, que l’ajudava en tot el procés. La majoria de les quaranta-quatre herbes les trobava al jardí de casa o les anava a buscar al bosc; coneixia bé els indrets on podia trobar-les. Les posava verdes, no seques, i de nous tendres, només mitja per litre. En els darrers temps va perdre el 90% de la visió i anava amb cadira de rodes; per això donava indicacions des del cotxe a la seva filla a l’hora de collir les herbes; per l’olor i el tacte esbrinava quina era i li deia les quantitats que calia recollir.
A l’Hospital Trueta se la coneixia com la “ratafiaire” i el metge que la portava fins i tot va anar a casa seva a aprendre a fer ratafia. Hi havia molta gent que venia a demanar-li consell, ja fos per “equilibrar” les herbes abans de fer-ne, com també a buscar remei (posant-hi alguna herba o afegint-hi sucre) a una ratafia que no havia quedat gaire bona. “Que no hi has posat les que jo et vaig dir?” Un grup de quatre dones de Vilobí no faltaven cap any. Van decidir amb la filla escriure la recepta amb l’ordinador i fer-ne còpies per a tothom que la hi demanava.
La darrera vegada que va fer ratafia va ser l’any 2010. La família en conserva diverses ampolles, com també d’altres licors, un vídeo i moltes fotos. Si tenia ocasió li agradava passejar per dins la Vela de la Ratafia en els moments menys massificats i gaudir d’una festa que li encantava. Va morir el 6 de maig del 2015 a l’edat de 93 anys.

[@cintajudal]

Gràcies per !a dedicació.

[@soledadaho7691]

Aquest video sense cap dubte és el meu referent per fer-la a casa.
Tinc un dubte... Quina graduació té aquest anis?

[@ilonaiosanchez8446]

Hola soledad... Veient q no ha rebaixat amb aigua nomes amb sucre puc entendre q deu tenir una graduacio d maxim 40, spero no eqivicarme

[@mariadolorsizquierdo8655]

Si vas a comprar l'anís per fer ratafia al celler, et donaran anís de 25-27º. És el que faig servir jo, de sempre.

[@soledadaho7691]

@@mariadolorsizquierdo8655 moltissimes gràcies Maria. He aprés a fer-la i ja porto un parell d'anys. L'Encarnació amb el seu video i la meva recerca amb l'ajuda de la cofradia ratafaire de Santa Coloma Farnes han sigut les meved mestred i els estic molt agraïda.

[@soledadaho7691]

Gràcies senyora Encarnació per mostrar-nos la seva saviesa

[@elssecretsdelaratafiallibr5317]

@@mariadolorsizquierdo8655 @soledadaho7691 Segurament el que us estan venent és "crema anisada". L'anís té una graduació més elevada, bàsicament el tipus "sec" és el que tindrà més alcohol i sobretot més anetol (aroma d'anís). Tot això ho teniu molt ben explicat, amb dades quantitatives (el que realment interessa) al nostre llibre "els secrets de la Ratafia" d'en Pep Escudero, Farell Editors. 2a edició a la venda!