33. Urbanisme: Ildefons Cerdà: l'Eixample de Barcelona

แชร์
ฝัง
  • เผยแพร่เมื่อ 21 ส.ค. 2022
  • @humanitatsdigitals.jcampas1950
    El per què d’un pla: la modernització de Barcelona era inevitable per la creació d’una infraestructura empresarial posterior al 1834 centrada en:
    - la localització de les industries i de l’habitatge obrer
    - el control de la dinàmica de creixement
    - la definició dels nous focus de centralitat en relació als accessos
    S’hi comenten els projectes de Garriga i Roca i el de Daniel Molina, i s’enumeren les principals característiques de l’avantprojecte d’Ildefons Cerdà del 1855:
    - el port com a únic focus de centralitat
    - la futura Gran Via paral·lela al mar i tangent a Montjuïc
    - la definició del Paral·lel com a continuació de la carretera de Sants i perpendicular a la Meridiana
    - la solució amb la Diagonal de l’enllaç entre els diferents pobles
    - el problema de la centralitat de la plaça de les Glòries
    - el menyspreu per la Ciutat Vella
    El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. La seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona.
    Proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 50 metres d'amplada amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. La novetat en l'aplicació del pla hipodàmic consistia en el fet que les mansanes tenien xamfrans de 45° per a permetre una millor visibilitat. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van desvirtuar el pla Cerdà.
    El pla va aportar la classificació primària del territori: les «vies» i els espais «intervies». Les primeres constitueixen l'espai públic de la mobilitat, de la trobada, del suport a les xarxes de serveis (aigua, sanejament, gas…), l'arbrat (més de 100.000 arbres al carrer), l'enllumenat i el mobiliari urbà. Les «intervies» (illa, mansana, bloc o quadra) són els espais de la vida privada, on els edificis plurifamiliars s'apleguen en dues rengleres al voltant d'un pati interior a través del qual tots els habitatges (sense excepció) reben el sol, la llum natural, la ventilació i la joie de vivre, com demanaven els higienistes.
    Cerdà defensava l'equilibri entre els valors urbans i els avantatges rurals. «Ruralitzeu allò que és urbà, urbanitzeu allò que és rural» és el missatge llançat al començament de la seva Teoria General de la Urbanizació.
    Dit d'una altra manera, el seu propòsit era donar prioritat al «contingut» (les persones) per sobre del «continent» (les pedres o els jardins).

ความคิดเห็น •