VINT-I-QUATRE D'AQUÍ

Segueixo recuperant material de fa uns anys.
Ara es tracta d'un recull/reportatge fotogràfic que vaig fer per a entregar en CD a la resta d'artistes que van participar en l'exposició "24 d'aquí", que es realitzà a l'antiga església de Sant Francesc de Montblanc l'estiu del 2006. En celebrarem, doncs, el desè aniversari ben aviat.
Aquella exposició, promoguda inicialment per en Raul Romero, Francesc Bofill i Jordi Bona, va representar un crit d'atenció sobre el moment artístic d'aquell moment a la Vila i a la comarca. Un crit rebel.
Es coneguda la tradicional tèbia atenció que les institucions locals i comarcals han dispensat als seus artistes novells; tant si es tracta de literats, pintors, músics, ceramistes, escultors, fotògrafs, cineastes, actors, dansaires o deutors de qualsevol altra disciplina artística. És una constant en el temps, sigui quin sigui el color de l'autoritat del moment. Tampoc s'escapa d'aquest tarannà el món civil, el teixit econòmic i comercial o el moviment associatiu nostrat (amb honroses excepcions): vendre per a continuar produint ha estat una tasca molt dificultosa i sovint descoratjadora, fent realitat aquella maleïda sentència que diu que ningú és profeta a la seva pròpia terra.
Com que tinc una edat, recordo com, fa una pila d'anys, en Maties Palau i Ferré ja es queixava d'aquesta manca de recolzament.
Alguns dels expositors d'aquella iniciativa han desistit de dur una activitat artística pública, i encara més greu: el llegat material dels que han mort, de llavors ençà, corre el perill de dispersar-se i desaparèixer de l'imaginatiu montblanquí i universal per desídia dels qui tenen l'obligació de vetllar pels interessos comuns.
Penjar ara aquest modest treball al TH-cam vol ser un homenatge a aquella iniciativa i un renovat crit de protesta.
És ben cert que la mostra que vàrem dur a terme aplegava obra de diferent factura i qualitat i també que, òbviament, no podia aplegar a tots els creadors de la Conca d'aquell moment; tan cert com que la il•lusió dels participants era la mateixa i que la resposta cívica rebuda esdevingué idèntica (moltes felicitacions i poca venda).
Deu anys després potser mirarem amb uns altres ulls allò que s'esdevingué i podrem copsar el valor de tot allò que hem perdut pel camí o estem a punt de perdre si no s'hi posa remei.
Amb aquest vídeo espero contribuir a la revisió d'un passat recent per a millorar el present i el futur del magma artístic que, malgrat tot, sempre ha bullit a Montblanc i a la Conca de Barberà. Així sigui !