Aquí damunt m'engronsen ses ones, Sa barca va on vol, Es penyasegat de pedra roja M'admira i me fa por, He vengut a pescar la mar Però he enrocat I sense voler he pescat sa Terra. Es sol d'agost m'esclafa sa cara I jo somric al vent Que me refresca adesiara, No puc estar més content, Just devora Tramuntana Estirat damunt sa barca, Què som de dolent! Com si res passen ses hores, Encenc un cigarret. Res d'aquest món no m'importa, Jo només vull ser un trosset De natura en miniatura, Me fondré davall ses ones Com un glop d'aiguardent. I és que estic de puta mare D'ençà que és en s'estiu, Gairebé no recordava El que és viure tranquil. I és que estic de puta mare I jo me vull morir Allargat damunt sa barca Amb un tassó de vi. Aquí damunt m'engronsen ses ones, Crec que m'he adormit, El volantí tremola a estones. Això és un paradís De silenci que m'envolta, Botaré per damunt ses ones Com ho fan els dofins. Faré que tota sa meva vida Sigui un viatge com aquest, En de dia trec sa barca, En sa nit arròs de peix. No puc demanar res més, He resolt tots els problemes Dient tanmateix. I és que estic de puta mare D'ençà que és en s'estiu, Gairebé no recordava El que és viure tranquil. I és que estic de puta mare I jo me vull morir Allargat damunt sa barca Amb un tassó de vi. I és que estic de puta mare D'ençà que és en s'estiu, Gairebé no recordava El que és viure tranquil. I és que estic de puta mare I jo me vull morir Allargat damunt sa barca Amb un tassó de vi. Dolça besada, té gust de que s'acaba, Punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que també me donaries Manuals de geografia, Cent dillunsos a un dibuix. Jo què sabia d'alens que se trobaven, De cabells que s'embullaven, De mans i de perfums. Dolça besada, té gust de que s'acaba, Punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que en sa nit me tastaries, Eren gustos que nedaven Entre boques i racons. Jo no sabia que després me mataria Sa teva mirada Que plora i diu que no. I arriba un dia que sa vida és un teatre Que se diu felicitat, Primavera i trinaranjus Amb qui més has estimat, Te regal sa meva vida I sense tu ja no me val. I s'horabaixa la deixam passar i me mires Tan a prop que me fa mal, Que surt es sol i encara plou, Que t'estim massa i massa poc, Que no sé com ho hem d'arreglar, Que som amics, que som amants. Dolça besada, té gust de que s'acaba, Punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que també me donaries Manuals de geografia, Cent dillunsos a un dibuix. Jo què sabia d'alens que se trobaven, De cabells que s'embullaven, De mans i de perfums. Jo no sabia que en sa nit me tastaries, Eren gustos que nedaven Entre boques i racons. Jo no sabia que després me mataria Sa teva mirada Que plora i diu que no. I arriba un dia que sa vida és un teatre Que se diu felicitat, Primavera i trinaranjus Amb qui més has estimat, Te regal sa meva vida I sense tu ja no me val. I s'horabaixa la deixam passar i me mires Tan a prop que me fa mal, Que surt es sol i encara plou, Que t'estim massa i massa poc, Que no sé com ho hem d'arreglar, Que som amics, que som amants. I arriba un dia que sa vida és un teatre Que se diu felicitat, Primavera i trinaranjus Amb qui més has estimat, Te regal sa meva vida I sense tu ja no me val. I s'horabaixa la deixam passar i me mires Tan a prop que me fa mal, Que surt es sol i encara plou, Que t'estim massa i massa poc, Que no sé com ho hem d'arreglar, Que som amics, que som amants. Dolça besada, té gust de que s'acaba, Punt i principi de viure sense tu.
Mira, yo soy murciano, y para mí es lo mejor de lo mejor.
eres el puto DIOS. Benvingut a Mallorca!
y yo manchega y flipo con este grupo!!!!!
Que bons que són :)
Que grans!! 😍😍😍
Aquí damunt m'engronsen ses ones,
Sa barca va on vol,
Es penyasegat de pedra roja
M'admira i me fa por,
He vengut a pescar la mar
Però he enrocat
I sense voler he pescat sa Terra.
Es sol d'agost m'esclafa sa cara
I jo somric al vent
Que me refresca adesiara,
No puc estar més content,
Just devora Tramuntana
Estirat damunt sa barca,
Què som de dolent!
Com si res passen ses hores,
Encenc un cigarret.
Res d'aquest món no m'importa,
Jo només vull ser un trosset
De natura en miniatura,
Me fondré davall ses ones
Com un glop d'aiguardent.
I és que estic de puta mare
D'ençà que és en s'estiu,
Gairebé no recordava
El que és viure tranquil.
I és que estic de puta mare
I jo me vull morir
Allargat damunt sa barca
Amb un tassó de vi.
Aquí damunt m'engronsen ses ones,
Crec que m'he adormit,
El volantí tremola a estones.
Això és un paradís
De silenci que m'envolta,
Botaré per damunt ses ones
Com ho fan els dofins.
Faré que tota sa meva vida
Sigui un viatge com aquest,
En de dia trec sa barca,
En sa nit arròs de peix.
No puc demanar res més,
He resolt tots els problemes
Dient tanmateix.
I és que estic de puta mare
D'ençà que és en s'estiu,
Gairebé no recordava
El que és viure tranquil.
I és que estic de puta mare
I jo me vull morir
Allargat damunt sa barca
Amb un tassó de vi.
I és que estic de puta mare
D'ençà que és en s'estiu,
Gairebé no recordava
El que és viure tranquil.
I és que estic de puta mare
I jo me vull morir
Allargat damunt sa barca
Amb un tassó de vi.
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
Manuals de geografia,
Cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d'alens que se trobaven,
De cabells que s'embullaven,
De mans i de perfums.
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
Eren gustos que nedaven
Entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
Sa teva mirada
Que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
Que se diu felicitat,
Primavera i trinaranjus
Amb qui més has estimat,
Te regal sa meva vida
I sense tu ja no me val.
I s'horabaixa la deixam passar i me mires
Tan a prop que me fa mal,
Que surt es sol i encara plou,
Que t'estim massa i massa poc,
Que no sé com ho hem d'arreglar,
Que som amics, que som amants.
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
Manuals de geografia,
Cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d'alens que se trobaven,
De cabells que s'embullaven,
De mans i de perfums.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
Eren gustos que nedaven
Entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
Sa teva mirada
Que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
Que se diu felicitat,
Primavera i trinaranjus
Amb qui més has estimat,
Te regal sa meva vida
I sense tu ja no me val.
I s'horabaixa la deixam passar i me mires
Tan a prop que me fa mal,
Que surt es sol i encara plou,
Que t'estim massa i massa poc,
Que no sé com ho hem d'arreglar,
Que som amics, que som amants.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
Que se diu felicitat,
Primavera i trinaranjus
Amb qui més has estimat,
Te regal sa meva vida
I sense tu ja no me val.
I s'horabaixa la deixam passar i me mires
Tan a prop que me fa mal,
Que surt es sol i encara plou,
Que t'estim massa i massa poc,
Que no sé com ho hem d'arreglar,
Que som amics, que som amants.
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.
Topppp
De puta mare...