L'altre costat - Conversa
ฝัง
- เผยแพร่เมื่อ 14 ต.ค. 2024
- Modera: Miquel Bassols
Amb la participació d'Eurídice Cabañes, Josep Maria Fericgla, Miquel Missé i Núria Martínez-Vernis
Activitat en el marc de l'exposició "L’altre costat"
******************************************
Sota el títol de L’altre costat, deu artistes exploren l’inconscient i els estats alterats de consciència en una exposició immersiva i transitable que es pot visitar al Santa Mònica fins al 2 de juny. A què ens referim, quan parlem de l’altre costat?
D’entrada, poder viatjar a un “altre” costat pressuposa que partim d’un lloc familiar i reconegut, pressuposa que n’hi ha un de propi, de costat, i que tenim la capacitat de sortir-ne per creuar o com a mínim entreveure quelcom desconegut. Aquesta afirmació, però, planteja molts dubtes des de múltiples perspectives: és real, aquest lloc familiar, o és una il·lusió construïda pel llenguatge? Aquest suposat altre costat, es tracta realment d’una alteritat exterior o es tracta més aviat de quelcom que forma part de nosaltres? I si fos així, si aquest altre costat formés part de nosaltres, aleshores perquè el percebríem com a altre i no com a propi?
Aquests interrogants són fonamentals per a la psicoanàlisi, ja que insisteixen en copsar allò inefable que Freud va anomenar l’inconscient. Però també són crucials en molts altres àmbits de recerca. Aprofundir en com construïm aquestes realitats paral·leles, i en com transitem entre totes elles, és un interès que comparteixen els estudis de gènere, la cibernètica, l’antropologia i l’art.
En aquesta conversa, Miquel Bassols, psicoanalista, parlarà sobre els conceptes de L’altre costat i de trànsit amb Miquel Missé, Eurídice Cabañes, Josep Maria Fericgla i Núria Martínez-Vernis.
A partir d’un encreuament entre aquestes múltiples perspectives, la conversa girarà en torn la construcció occidental del gènere, de l’avatar, de la mort i de la creació. Són tots aquestes construccions sòlides, llocs estàtics des d’on ens podem orientar? O, al contrari, són miratges que ens impedeixen percebre que la nostra naturalesa reposa en un trànsit constant?