L'aneguet LLEIG | Contes clàssics en CATALÀ

🎁 🎁🦆🦆 🎁L'aneguet lleig | Contes clàssics en català. Subscriure-te al canal:
/ @kidstalesencatala8179
🦆🦆L'aneguet lleig 🦆🦆
En un corral, havia construït el seu niu una mare Ànec. Feia molt temps que estava incubant els ous i ja començava a estar cansada d'esperar el moment de veure néixer els seus petits. Per fi va arribar el dia en què els ous van començar a trencar-se, un per un. Ja hi sou tots? -es va preguntar la mare. -No, encara no els tinc a tots. Finalment, l'ou gran es va obrir. -¡Pip, pip! -deia el petit. La mare se'l va quedar mirant detingudament, perquè era gran, gris i lleig. -És un aneguet terriblement gran -va dir la mare ànec. -No s'assembla a cap dels altres, però es ficarà i nedarà al aigua, encara que sigui a cops de peu. Al pobre aneguet el perseguien tots els animals de l'estany, i fins i tot els seus germans i germanes el perseguien i li mossegaven les potes. -Pobre fill meu, és molt lleig !, ¿per què no pot ser igual que els altres? deia la mare. Cansat de la situació, el nostre pobre ànec finalment va decidir fugir i volar per sobre de la tanca. Hi havia un parell d'ocells que estaven en els arbres que van fugir al veure l'aneguet. "Fugen perquè sóc lleig", va pensar l'aneguet. L'aneguet lleig va veure a la llunyania una cabana de pagesos i va decidir passar la nit allà. En aquesta cabana habitava una dona molt gran, amb un gat i una gallina. - Que bé! Ara tindré ous d'ànec. Esperem que no sigui un mascle!-, va dir la dona de la cabana. L'aneguet va estar tres setmanes de prova, però cap ou va aparèixer. -Mira de posar ous com faig jo o xiular com fa el gat, va dir la gallina. -Crec que me n'aniré a explorar món -va dir l'aneguet. -És el millor que pots fer -li va respondre la gallina. I l'aneguet va marxar. Tenia ganes de nedar i capbussar-se, però tots els animals el menyspreaven perquè era lleig. Feia un temps horrible i el pobre ànec ho estava passant malament, però un capvespre va veure un grup d'aus molt belles que sortien d'entre els matolls. L'aneguet mai havia vist unes aus tan maques. Les seves plomes eren blanques i els seus colls molt llargs i flexibles. Tenien unes precioses ales que s'estenien per anar a buscar terres més càlides. Va passar el temps i va arribar un fred hivern de cop i volta. El pobre ànec va estar tota la nit atrapat al gel, però al matí, un pagès que passava per allà va trencar el gel i el va endur a la seva dona, calentet en unes mantes. A la casa el van acollir molt contents i, gràcies a la parella de camperols, va sobreviure al hivern fred. A l'arribar la primavera, l'aneguet va tornar a batre les ales després de molt de temps. Es podia sostenir amb més força que abans i podia volar millor. D'uns matolls, tres bonics cignes van sortir aletejant i van anar a l'aigua. L'aneguet va reconèixer a aquelles belles aus. -Vull anar-me'n amb vosaltres !, va pensar. "Em mataran a cops de bec a l'apropar-me perquè sóc molt lleig, però no m'importa. Es va llançar a l'aigua i va nedar cap als bells cignes. Els cignes van córrer a veure’l amb molt d'interès. L’aneguet va veure a la seva pròpia imatge, que ja no era la d'un ocell gris i lleig... S'havia convertit en un bell cigne! Què importa haver nascut en un corral d'ànecs, quan s'ha sortit d'un ou de cigne! Els cignes grans jugaven al seu voltant i l’acariciaven amb el bec. Uns nens van arribar al jardí i els van tirar pa i blat i el més jove va cridar: -Hi ha un de nou! -Sí, hi ha un de nou !, repetien els seus companys. -El nou és el més bonic! Tan jove i tan preciós! I els vells cignes es van inclinar davant el nouvingut. Era tan feliç! Pensava en com havia estat maltractat anteriorment i que ara tots li deien que era de les aus més belles del món.