RAPUNZEL en català | Contes MERAVELLOSOS en català

🎁Rapunzel en català | Contes clàssics en català🎁
Subscriure-te al canal:
/ @kidstalesencatala8179
El conte de Rapunzel
Hi havia una vegada un home i una dona que volien tenir un nen, finalment es van complir les seves esperances i la dona va quedar embarassada.
La casa on vivien tenia una part posterior des de la qual es podia veure un jardí ple de flors i plantes molt boniques, però estava envoltat d'un mur molt alt que ningú s'atrevia a saltar. Aquest jardí pertanyia a una bruixa molt poderosa que era temuda per tot el món. Es deien Gother.
Els dies passaven i la pobra família amb prou feines podia menjar. La dona estava pàl·lida i gairebé no podia ni parlar.
El marit, espantat, li va preguntar:
Què et falta, estimada esposa?
Si no com cap planta de jardí de darrere de casa, em moriré - va contestar ella.
Et portaré les plantes, costi el que costi -li va respondre el seu marit, que l'estimava amb bogeria.
Però un cop havia posat els peus a terra, es va espantar perquè va veure sortir a la bruixa.
Com t'atreveixes a entrar en el meu jardí com un lladre i portar-te les meves rapónchigos? -va dir ella amb una mirada rabiosa. -Ho pagaràs molt car!
Perdona! -va dir ell. -Tingues compassió de mi, ho he fet per necessitat.
-Si és veritat el que dius, et deixaré que et portis tots els rapónchigos que necessitis. Només et imposaré una condició: m'hauràs de donar el nen o nena que tingui la teva dona. Estarà bé i el cuidaré com una mare.
L'home va acceptar el tracte perquè va veure que no podia negar-se.
Quan la dona va donar a llum, va aparèixer la bruixa. Era una nena. Li va posar el nom de Rapunzel i se la va emportar.
A l'complir 12 anys, l'hechicera la va tancar en una torre molt alta, enmig de bosc, que no tenia portes ni escales; només a la part alta hi havia una petita finestra.
Quan la bruixa volia pujar, cridava des de baix:
-¡Rapunzel, Rapunzel, suéltame teus cabells!
Rapunzel tenia una cabellera bonica, amb cabells fins molt llargs com si fossin fills d'or. Quan sentia la veu de la bruixa, es deixava anar les trenes, les s'enrotllava al voltant d'un ganxo de la finestra i les deixava penjolls, i, com era tan llargues, la fetillera s'enfilava per ells.
Llavors, el príncep va sentir un cant que era tan agradable que es va aturar a escoltar-lo. Un cop, estava darrere d'un arbre amagat ...
Rapunzel va deixar caure els seus cabells trenats i la bruixa va enfilar per ells.
"Si aquesta és l'escala per pujar-hi" es va dir el príncep "també ho provaré". A l'endemà, quan es feia fosc, es va dirigir a la torre i va dir:
-¡Rapunzel, Rapunzel, suéltame teus cabells!
La trena va baixar i el príncep va pujar.
Van acordar que el príncep aniria cada nit a veure-la, ja que durant el dia anava la vella Gother.
La bruixa no sospitava res, fins que un dia a Rapunzel se li va escapar una pregunta:
-Digui'm, senyora Gother, ¿com és que li costa més pujar a vós que a el príncep, que arriba molt ràpid dalt de la torre?
La bruixa estava furiosa. Va agafar els bells cabells de Rapunzel, va agafar unes tisores amb la mà dreta i ...
Va portar a la pobra Rapunzel a un desert, on va haver de viure de manera trista i miserable.
El príncep va pujar, però no va trobar a la seva estimada, sinó a la bruixa que el mirava amb ulls malignes i perversos.
El príncep va perdre el cap i es va tirar de la torre. Va salvar la seva vida, però els arços en què va caure se li van clavar als ulls i li van ennuvolar la vista.
Així va estar alguns anys, caminant sense rumb, fins que finalment va arribar a l'desert on vivia Rapunzel.
A l'acostar-se reconèixer a Rapunzel i se li va tirar plorant a coll. Les seves llàgrimes van humitejar els ulls i va tornar a veure com ho havia fet abans.
El príncep se la va emportar al seu regne i van viure feliços durant molts anys.