Marcel Casellas i Navinés (Veus de la cultura popular, 43)

Va néixer a Esplugues de Llobregat el 1954. Contrabaixista, compositor i pedagog de la música tradicional. Professor a l’Escola de Música de Catalunya (ESMUC). Fou professor i director a l’Aula de Música Tradicional i Popular.
Té una àmplia i llarga experiència en projectes musicals, en els que ha participat com a intèrpret, compositor o productor.
Com recull a la seva pàgina web, el Marcel va ser un dels impulsors (juntament amb Jaume Arnella, Jordi Fàbregas i d’altres) de la recuperació de la música tradicional catalana després del franquisme. Com a intèrpret, ha participat en treballs d’alguns tòtems de la Nova Cançó: Marina Rosell, Joan Isaac, Miquel Pujadó, Guillermina Motta… Ha participat en projectes col·lectius, com ara l’Orquestrina Galana (1982-86), el Quintet Fibonnaci (1990-91) o Mesclat (2002-07). Ha estat productor de diverses formacions i cantautors, com Germà Negre, De Calaix, Anton Aband o Miquel Pujadó, i ha treballat a bastament per a grups de danses, esbarts i produccions al voltant de la dansa i la música.
La trajectòria musical de Casellas, però, es basa principalment en la creació i lideratge de formacions reconegudes, com ara Transardània (1992), La Principal del Metro (1993-99), Casellas Sextet Folk (1996-99), La Principal de la Nit (2014-12), Cobla Catalana dels Sons Essencials (2011-actualitat).
Cites de Marcel Casellas i Navinés:
“La primera vinculació amb la música va ser a través dels Escoltes, del CAU, de les excursions, de les guitarres, a tocar cançons dels líders del moment.”
“Tot l'aprenentatge de la música, que ara en diem tradicional, sempre s'havia cuit a foc lent, també. Tocant al costat del mestre, anar fent, anar fent, anar fent, i quan el mestre es retira tu ja ets un mestre, d'alguna manera.”
“A les festes, el que hi hem de posar és “presa de terra”. “Presa de terra” vol dir, eh, passi el que sigui. Si fem “reggae”, fem “reggae” (...) Que cadascú faci, balli i toqui i programi el que vulgui. Però hi ha d'haver una mica de “presa de terra”. La “presa de terra” bàsicament, el primer nivell seria la llengua.”
“Perquè la manera com es diuen les coses, en el cançoner tradicional, qualsevol cançó, la manera que tenen de dir les coses és molt peculiar i molt especial. I això algú ho pot analitzar i estudiar i ensenyar, però no hi ha una altra millor manera que la impregnació.”
“Jo insisteixo amb això de les espores. Crec que aquest país sobreviu gràcies a les espores.
Que llença la persona més impensada (...) Però tu saps les espores que hem deixat escampades per tot el país?”
Aquesta entrevista fou enregistrada a Vilobí del Penedès, el 6 de setembre de 2023.
Més informació a cultura.gencat...
www.marcelcase...