Lax'n'busto - Pagès
ฝัง
- เผยแพร่เมื่อ 10 ต.ค. 2006
- En Joan era un pobre pagès.
Ell sempre humil, ell sempre honest.
Vivia amb l´hermosa Maria,
i ho feia tot perquè sempre mengés.
En canvi en Lluís era molt ric,
a ell mai no li va faltar de res.
Com si tot el que ell volgués,
en dir-ho, als peus ho tingués.
I és que uns tant,
i altres tant poc,
però tots feliços tal com són.
Un dia el Lluís es va creuar
amb la Maria passejant,
i enamorat es va jurar
pagar per ella el preu més alt.
I en aquells temps va haver una guerra.
En Joan jove i fort per força va marxar.
En Lluís no era apte per morir.
Això és una merda, tio has d´aguantar.
Tot era estrany en els seus ulls.
La por, l´odi, la tristor.
I la Maria se´l va mirar,
com si ja no pogués veure´l mai més.
Llavors el Lluís va aprofitar
i a la Maria va comprar, i li va dir:
"Sé que m´estaves esperant, jo no t´havia oblidat,
jo et puc donar tot el què vols.
Tinc tot el què puguis desitjar". (x2)
(solo)
Agafa´m de la mà, corre i no t´ho pensis massa,
que et donaré el què vols, si no ho tens en aquesta casa.
Jo sé el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves,
pensa el què faràs i com viuràs a partir d´ara.
El Joan no tornarà, és el seu fi. Jo ja ho sabia.
Si fos tu "sí" diria i no m´ho pensaria més.
Jo et dono flors i joies, festes criats i vestits.
Jo et cobriré d´or, plata, bons perfums i Weiss do Frings.
I la Maria, se´l va mirar
i de la mà el va agafar.
Anava tot cega amb tants regals,
que sense pensar-s´ho, del Joan va passar! i li va dir:
"Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar.
Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l´hagi trobat". (x2)
Aquell pobre pagès sabia que anava a morir.
Llavors va dir: "si em moro, tu també et mores amb mi".
La va esperar a les fosques al carrer tota la nit,
quan ella va sortir la va matar sense patir.
Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap,
va caure estès a terra amb la Maria al seu costat.
La conya de la història amics meus reflexioneu:
No és que en Joan morís, sinó que el Lluís està de peu.
I el Lluís se´ls va mirar,
va ser d´aquells dies que més va plorar.
Sol es trobava amb els seus calers,
per molts que en tingués, massa car per ell, i es va dir:
"Segur que algú m´està esperant, això ho oblido jo demà.
A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar". (x2) - เพลง
![ภาพนี้ก็ฮาเหมือนกันนะเนี้ย #1 SS8 [ พากย์นรก MEME.EXE ] | easy boy](http://i.ytimg.com/vi/Ytc50m91QK8/mqdefault.jpg)
Passen els anys i segueix sent una de les cançons més emotives que els hi he sentit. Com si, escoltant-la, pogués veure per un forat la situació dels nostres avis durant la guerra/post-guerra. Història recoberta de tendresa. Gràcies lax!
Magnífic comentari i sentiments. Laxies per sempre !
La millor cançó que mai s'ha creat!!!
No sóc nacionalista i se el que el rock en català representa per la nostra terra, pero la bona música no té identitat, i aixó es un tema magistral.
jo sí que ho sóc, i xapó i agraït pel teu comentari
És impossible escoltar aquesta cançó i no emocionar-me.
deu meu! de les mes grans de LaX'N
Quina força que té el Pemi... i com qui no fa res. T´enyorem
Pemi... Impressionant. Totalment cert. Rock en estat mur. I ànima.
"La conya de la història amics meus reflexioneu:
No és que en Joan morís, sinó que el Lluís està de peu."
AIXÒ és una lletra
aquest video es genial penjeune mes siusplau!!!
Maleida fortuna la meva! que aixo hem recorda a una cosa que estic passant! XD
Al cap i a la fi, totes les dones són la Maria, i qui digui que no, es que no ha tingut massa xicotes formals...
Kina canço mes trista...
Ì pensar que les cançons més reconegudes mai són les més bones...quan deixarem d'opinar en col·lectiu i ens basarem en com ens agrada a nosaltres personalment? De les millors cançons del grup!
me encantaaaaa
Me agrada,molt la lletra i el ritme.Molt acertada la canco.Salutacions aTots/es
D'acord amb el Robertet. El so i l'imatge està molt bé :-)
Lax'n'dins!!
clar que combinem nuri...son herois nacionals x)
Brutal
Força l'axen endevant ( de RAGASA )
Agafa´m de la mà, corre i no t´ho pensis massa,
que et donaré el què vols, si no ho tens en aquesta casa.
Jo sé el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves,
pensa el què faràs i com viuràs a partir d´ara.
El Joan no tornarà, és el seu fi. Jo ja ho sabia.
Si fos tu "sí" diria i no m´ho pensaria més.
Jo et dono flors i joies, festes criats i vestits.
Jo et cobriré d´or, plata, bons perfums i Weiss do Frings.
visca la terra!
El meu avi es deia Joan, era pagès. La meva àvia es deia Maria. xD
que emotiu deu ser per tu cada cop que escoltes la peça...
pemi s' et trobara a faltar :'(
I la Maria se´l va mirar,
com si ja no pogués veure´l mai més.
Llavors el Lluís va aprofitar
i a la Maria va comprar, i li va dir:
"Sé que m´estaves esperant, jo no t´havia oblidat,
jo et puc donar tot el què vols.
Tinc tot el què puguis desitjar". (x2)
En Joan era un pobre pagès.
Ell sempre humil, ell sempre honest.
Vivia amb l´hermosa Maria,
i ho feia tot perquè sempre mengés.
En canvi en Lluís era molt ric,
a ell mai no li va faltar de res.
Com si tot el que ell volgués,
en dir-ho, als peus ho tingués.
I és que uns tant,
i altres tant poc,
però tots feliços tal com són.
Sí, però hi són els altres. Sempre ens quedarà el Jesús, super Jesús ;-) Quan sortirà el nou cd?
La lletra es springsteeniana, en el sentit de que no es metafòrica com la majoría de cançons, sino que t'explica una història.