Molt bon programa! Jo crec que en totes les professions passa això, jo soc professora de matemàtiques i passa una mica aquest fenomen d'esdeveniments, però en les jornades didàctiques (jo he tingut FOMO de no assistir a alguna). Hi ha persones que fan les xerrades, escriuen llibres, estan convidades a conferències… i altres que només són oients. La sort és que són molt inclusius i ningú es mira per sobre a la resta, però és útil tenir bons contactes, sí! I m'ha agradat molt la visió d'en Guillem sobre voler aportar alguna cosa (i fins i tot ajudar als altres) més que arribar a x persones o guanyar x diners. Aquesta vocació també la compartim els profes i educadors, així que entenc la tria de la primera carrera.
Doncs a mi em pasa que odio parlar de la feina en moments de lleure i vaig decidir que pasava de fer amistats amb altres profes del claustre, som companys i tal pero la veritat es que era una tortura per mi escoltar quan hi ha reunio a la tarda i se'n van tots a dinar junts i nomes parlen de la feina o dels fills (sent jo gay xd). I ho comparo amb conversacions multidisciplinars que tinc amb les meves amigues i la veritat es que sentia que estaba malgastant el meu temps. Suposo que aquí també hi ha el xoc generacional i un trauma amb la gent cisheteronormativa que ve del bull1ng de l insti, pero bé, em va costar molt acceptar que mai podré entrar a cap cercle de profes perque em fa extremadament infeliç. Per sort fora del centre puc ser jo mateix
@@kemet_nil quim greu que tinguis aquesta experiència. Jo a l'institut on vaig treballar vaig tenir sort de que hi hagués persones de totes les edats (23,24,26,30,33,...58) i poguéssim parlar de temes variats (fins i tot compartíem cotxe i teníem converses molt interessants) independentment de l'edat. Ho dic perquè tinguis esperança d'anar a petar a un centre amb companys, que no cal que sigueu beffos, però com a mínim sentis que pots ser tu mateix! Hi ha gent molt maca. Espero que el trobis de veritat!
@@claudiacasero99 bufff, es que jo vec que la sala de profes es com un pati on es formen els grups dels popus, els qui es tiren la canya pero cada un te parella, els subtituts que son maxacats pels companys, el profe que tothom parla d'ell com una mica pervertit, buf es com tornar a l'institut i això es el pitjor. A part que es nota molt quan un profe es guapo que tothom el tracta super be i despres amb profes que poden ser menys agraciats es veu que no hi ha el mateix tracte. Pero bueno, aixi es la vida suposo
Molt bon programa! Jo crec que en totes les professions passa això, jo soc professora de matemàtiques i passa una mica aquest fenomen d'esdeveniments, però en les jornades didàctiques (jo he tingut FOMO de no assistir a alguna). Hi ha persones que fan les xerrades, escriuen llibres, estan convidades a conferències… i altres que només són oients. La sort és que són molt inclusius i ningú es mira per sobre a la resta, però és útil tenir bons contactes, sí! I m'ha agradat molt la visió d'en Guillem sobre voler aportar alguna cosa (i fins i tot ajudar als altres) més que arribar a x persones o guanyar x diners. Aquesta vocació també la compartim els profes i educadors, així que entenc la tria de la primera carrera.
Doncs a mi em pasa que odio parlar de la feina en moments de lleure i vaig decidir que pasava de fer amistats amb altres profes del claustre, som companys i tal pero la veritat es que era una tortura per mi escoltar quan hi ha reunio a la tarda i se'n van tots a dinar junts i nomes parlen de la feina o dels fills (sent jo gay xd). I ho comparo amb conversacions multidisciplinars que tinc amb les meves amigues i la veritat es que sentia que estaba malgastant el meu temps. Suposo que aquí també hi ha el xoc generacional i un trauma amb la gent cisheteronormativa que ve del bull1ng de l insti, pero bé, em va costar molt acceptar que mai podré entrar a cap cercle de profes perque em fa extremadament infeliç. Per sort fora del centre puc ser jo mateix
@@kemet_nil quim greu que tinguis aquesta experiència. Jo a l'institut on vaig treballar vaig tenir sort de que hi hagués persones de totes les edats (23,24,26,30,33,...58) i poguéssim parlar de temes variats (fins i tot compartíem cotxe i teníem converses molt interessants) independentment de l'edat. Ho dic perquè tinguis esperança d'anar a petar a un centre amb companys, que no cal que sigueu beffos, però com a mínim sentis que pots ser tu mateix! Hi ha gent molt maca. Espero que el trobis de veritat!
@@claudiacasero99 bufff, es que jo vec que la sala de profes es com un pati on es formen els grups dels popus, els qui es tiren la canya pero cada un te parella, els subtituts que son maxacats pels companys, el profe que tothom parla d'ell com una mica pervertit, buf es com tornar a l'institut i això es el pitjor. A part que es nota molt quan un profe es guapo que tothom el tracta super be i despres amb profes que poden ser menys agraciats es veu que no hi ha el mateix tracte. Pero bueno, aixi es la vida suposo