És molt difícil fer un vídeo més sobrecarregats de transicions, efectes innecessaris... Quin mal ha fet al món del vídeo determinats programes d'edició i els seus innombrables "efectes"... Valero Lazarov als 70 ha estat superat... On estan els plans estàtics, amb qualitat de fotografia, transicions netes, etc... Qualsevol pel·lícula amb 10 o més Oscars y tres hores de durada no te cap transició churrigueresca ni efecte hortera de les que aquest vídeo, en 5 minuts en te col·lecció... Al final, el presumpte objectiu de mostrar el pantà i la seva diversitat mor entre no sé quantes filigranes digitals des del segon 1 fins al final.
Hola Antonio Mmm Ppp, soc Ricard Monclús Guitart, i podria començar aquesta resposta al teu comentari dient que les transicions i els efectes poden arribar a ser molt creatius i formar part d'un vídeo, o d'una pel·lícula (no imagino E.T., sense efectes especials). Però prefereixo dir-te que he mirat el vídeo d'Utxesa, així com d'altres coetanis i segurament tens raó en que hi ha un abús. Com la tecnologia m'agrada tant com la fotografia/vídeo, soc d'aquells que es "fabriquen" les seves transicions, fons i alguns efectes; i d'aquells que pensen que programes com Motion són una benedicció, i suposo que el sentir-se satisfet d'haver assolit un repte pot fer que n'abusi d'ell. Però no oblidis que aquell vídeo té més de 2 anys, i si tens a bé, mirar-te per exemple "Parc Samà", o "Monasterio de Piedra: El parque", que tenen temàtiques semblants al d'Utxesa i que tenen menys de 2 mesos, veuràs que gairebé sols utilitzo transicions de "fundido", entre entrada i sortida o a negre, per diferenciar aspectes incorporats. També aquestes transicions, malgrat que les tenen tots els programes d'edició, me les faig jo, i així puc alterar el temps de cadascuna. Si mires el vídeo "La Fontcalda", que té un any, t'ajudarà a veure aquesta evolució de la que et parlo, ja que en ell jugo molt amb la càmera, utilitzo una "toma" de gairebé un minut sense trencar-la i alguna transició diferent, així com un efecte "naif" al principi, d'acord amb la música rara que incorporo i per a que les persones que surten no puguin ser identificades, per allò de la protecció de dades. Per últim, parles de Valerio Lazarov, que jugava molt amb el zoom. Però ell feia TV i és un món molt diferent al vídeo, com ho és el cinema, al que tu també fas referència. En una pel·lícula tot està controlat, en una pel·lícula s'utilitzen varies càmeres (no té sentit la transició) i en una pel·lícula es fan les "tomes" que siguin necessàries. En un vídeo has d'improvisar, darrere del claustre no saps el que hi ha, tampoc pots controlar aquell cap que et passa per davant quan estàs filmant. una capella romànica i que després t'obliga a emprar una transició, un efecte o una màscara, per dissimular-lo. També tens al guia que et diu: això no es pot fotografiar o que no vol que utilitzes el flash, com si aquests encara expulsessin gasos com abans. Quan veig pel·lícules de Woody Allen (que l'és he vist totes) puc apreciar que a partir d'un moment donat, sempre utilitza les mateixes intros, la mateixa música, la mateixa temàtica i gairebé el mateix fons (Manhattan). És quan arriba a la maduresa, quan considera que lo important en les seves pel·lícules és el diàleg. Llavors no dubta en prescindir de tot lo altre. Jo no aspiro a ser com ell, tinc 20 anys menys, i publico vídeos a TH-cam sense cap finalitat lucrativa, des de que vaig jubilar-me. Al fer-los busco: en primer lloc, divertir-me (cosa que ho aconsegueixo gairebé sempre) i en segon lloc posar en mans de terceres persones la nostra riquesa patrimonial, artística, històrica i paisagística. Espero aconseguir això també. Gràcies per les teves reflexions. Tot ajuda a millorar.
És molt difícil fer un vídeo més sobrecarregats de transicions, efectes innecessaris...
Quin mal ha fet al món del vídeo determinats programes d'edició i els seus innombrables "efectes"... Valero Lazarov als 70 ha estat superat...
On estan els plans estàtics, amb qualitat de fotografia, transicions netes, etc...
Qualsevol pel·lícula amb 10 o més Oscars y tres hores de durada no te cap transició churrigueresca ni efecte hortera de les que aquest vídeo, en 5 minuts en te col·lecció...
Al final, el presumpte objectiu de mostrar el pantà i la seva diversitat mor entre no sé quantes filigranes digitals des del segon 1 fins al final.
Hola Antonio Mmm Ppp, soc Ricard Monclús Guitart, i podria començar aquesta resposta al teu comentari dient que les transicions i els efectes poden arribar a ser molt creatius i formar part d'un vídeo, o d'una pel·lícula (no imagino E.T., sense efectes especials). Però prefereixo dir-te que he mirat el vídeo d'Utxesa, així com d'altres coetanis i segurament tens raó en que hi ha un abús.
Com la tecnologia m'agrada tant com la fotografia/vídeo, soc d'aquells que es "fabriquen" les seves transicions, fons i alguns efectes; i d'aquells que pensen que programes com Motion són una benedicció, i suposo que el sentir-se satisfet d'haver assolit un repte pot fer que n'abusi d'ell.
Però no oblidis que aquell vídeo té més de 2 anys, i si tens a bé, mirar-te per exemple "Parc Samà", o "Monasterio de Piedra: El parque", que tenen temàtiques semblants al d'Utxesa i que tenen menys de 2 mesos, veuràs que gairebé sols utilitzo transicions de "fundido", entre entrada i sortida o a negre, per diferenciar aspectes incorporats. També aquestes transicions, malgrat que les tenen tots els programes d'edició, me les faig jo, i així puc alterar el temps de cadascuna. Si mires el vídeo "La Fontcalda", que té un any, t'ajudarà a veure aquesta evolució de la que et parlo, ja que en ell jugo molt amb la càmera, utilitzo una "toma" de gairebé un minut sense trencar-la i alguna transició diferent, així com un efecte "naif" al principi, d'acord amb la música rara que incorporo i per a que les persones que surten no puguin ser identificades, per allò de la protecció de dades.
Per últim, parles de Valerio Lazarov, que jugava molt amb el zoom. Però ell feia TV i és un món molt diferent al vídeo, com ho és el cinema, al que tu també fas referència. En una pel·lícula tot està controlat, en una pel·lícula s'utilitzen varies càmeres (no té sentit la transició) i en una pel·lícula es fan les "tomes" que siguin necessàries. En un vídeo has d'improvisar, darrere del claustre no saps el que hi ha, tampoc pots controlar aquell cap que et passa per davant quan estàs filmant. una capella romànica i que després t'obliga a emprar una transició, un efecte o una màscara, per dissimular-lo. També tens al guia que et diu: això no es pot fotografiar o que no vol que utilitzes el flash, com si aquests encara expulsessin gasos com abans.
Quan veig pel·lícules de Woody Allen (que l'és he vist totes) puc apreciar que a partir d'un moment donat, sempre utilitza les mateixes intros, la mateixa música, la mateixa temàtica i gairebé el mateix fons (Manhattan). És quan arriba a la maduresa, quan considera que lo important en les seves pel·lícules és el diàleg. Llavors no dubta en prescindir de tot lo altre. Jo no aspiro a ser com ell, tinc 20 anys menys, i publico vídeos a TH-cam sense cap finalitat lucrativa, des de que vaig jubilar-me. Al fer-los busco: en primer lloc, divertir-me (cosa que ho aconsegueixo gairebé sempre) i en segon lloc posar en mans de terceres persones la nostra riquesa patrimonial, artística, històrica i paisagística. Espero aconseguir això també.
Gràcies per les teves reflexions. Tot ajuda a millorar.