Le déluge selon la mythologie berbère

แชร์
ฝัง
  • เผยแพร่เมื่อ 25 มิ.ย. 2021
  • ƔEF WASMI ISENGER ṚEBBI DDUNIT S WAMAN.
    Deg wasmi i d-tekker yemma-s n ddunit, nufa-d ḥekkun timucuha. Qqaṛen ta tella, ta terna. Yal yiwen iḥekku-tt ɣef llima-ines. Taqsiḍt d yiwet, maca wa yerna-as wa yekkes-as.
    Tella yiwet tzemreḍ a d-tiniḍ d akken ulac lǧens ur tt-nessin ara, taqsiḍt n Sidna Nuḥ, mi yesseɣṛeq Ṛebbi lqaɛa deg waman.
    Ibabiloniyen s umecwaṛ n Gilgamesh, Maṣeṛ akked teqsiḍt n Iṛebbiten-is, Imayaten (les Mayas) deg umezaw n Marikan akked diyanat i tlata, igduden n Usamer, lektiba n Ida akked Kalibala, Igrigriyen, lhand l’Inde) akked Ramayana-ines… u mazal.
    Lukan ad nessikked kan ɣer Igrigriyen, a naf deg wayen i d-yeǧǧa umɣar-nsen ameqṛan, Homère i yuran timucuha l’Illiade akked l’Odyssée, anda id akk id-nnan d akken ḍṛant-d di zzman aqbur mi neṭṭqen yiɣarsiwen.
    Homère, ḥekkun fell-as d akken yedder di lqeṛn wis tmanya uqbel talalit n Sidna Ɛissa. Maca ass-a llan wid i d-yeqqaren yezmer d isem kan Homère-agi.
    Homère d aderɣal, ileḥḥu yessawal timucuha n yiṛebbiten n tmurt-is, d ayen i ten-yeǧǧan ass-a ad as-inin tagi d lmeɛna n wawal kan. Argaz d aderɣal, s daxel i d-yettwali, tamuɣli n daxel teɣleb tin n beṛṛa.
    Mi ara teɣṛeḍ ass-a d acu yellan di L’illiade akked L’Odyssée, mi ara tfehmeḍ lmaɛna n tmucuha yellan deg-sent ad tafeḍ cuddent ɣer tid-nni d-ḥekkun ama di Maṣeṛ neɣ uqbel-nsen.
    première partie
    • Youcef Oukaci 1 poésie...
    2 eme partie
    • Youcef Oukaci 2
    3 emem partie
    • La fille de Zammoum ép...
    5 eme partie
    • Moh Oumoussa a ouague...
    Merci de m'apporter votre soutien sur ce lien.
    www.paypal.com/paypalme/Aliha...
    CCP 2266656 35
    ANWA I D DDA MEXLUF?
    Dda Mexluf ɣur-s agerruj, yejmeɛ-it-id s laɛtab n tudert-is, yefka-yi-t-id. Tura d nnuba-inu, yebwi-d fell-i a t-zerɛeɣ. D amezruy iruḥen di tatut, At jennad, Yusef Uqasi, Abizaṛ, At Qasi, At Lqaḍi, Imṛabden… Ḥewṣeɣ-t-id di ccfawat-is.
    TASNAOUT Makhlouf, i wumi qqaren Dda Mexluf Ubizaṛ, ilull aseggas n 1930 deg Ubizaṛ. Tudert-is meṛṛa d agrawliw mebla cciɛa. Di ṭṭṛad-nni n 54, d netta i d-ijemmɛen uzzal n wAt Jennad i wakken ur tettawin ara yiṛumyen. Aṭṭas i yexdem ɣef tmurt “i wudem n Ṛebbi”, akka kan i yeqqar.
    Yerwel ɣer temdint n Lzzayer aseggas 1957, mi ttnadin fell-as yiṛumyen. Di syinna, iruḥ s tuffra ɣer Fṛansa anda yufa axeddim. Aseggas 1967, teḍṛa-as-d twaɣit iɛeggben afus-is. Yeqqim tmanya n yiseggasen di ssbiṭaṛ. Ikcem-d ɣer tmurt d ameɛduṛ deg useggas n 1977.
    Si 2017 ar ass-a, atan d amuḍin yettwaḥbes deg uxxam.
    Nekk, mlaleɣ-t-id mi ttruḥuɣ ɣer tudrin seklaseɣ-d lɣaci, d leqdic n tudrin i tiliẓri, yessewhem-iyi amek iḥekku ɣef umezruy n wAt Jennad akked tudert n Yusef Uqasi.
    Mi ara yeṭṭef nnuba n umeslay, sdat yimturxa n tmussni yeɣṛan amezruy deg yidlisen, ad as-tiniḍ amzun akken yeɣli-d seg yigenni, yejba-d si lqern n zzman aqdim, yettidir di tallit-nni n Yusef Uqasi neɣ uqbel-is amzun akken d inigi. Mi t-tesseqsaḍ ansi i d-yettawi akkk annecta n tmussni, ad ak-yini nekkni nleqqeḍ-d sɣur imɣaren. Ad yezwir s Mṣelli ɛlik a Ṛasul allah, ad aɣ-yessenṭeq Ṛebbi ɣef ṣṣwab, syin akin ad yini:
    « Nekkni segmi meẓẓiyit, nesmeḥsis i yimɣaren d acu ar aɣ-d-ḥkun, ass-a yella d acu i wumi cfiɣ, d acu walaɣ, yella daɣen d acu i d-bwiɣ s ɣur-i. »
    Dɣa ɣef annect-a, mi ara yettmeslay ad as-tiniḍ d asefru i d-yettawi, netta d taqsidṭ.
    Swaswa am wakken ḥekkun wat zik di tmura nniḍen am Homèr, agrigi sɣur i d-bwin l’Odyssée, neɣ l’Illiade, netta ineṭṭeq-iten-id d asefru.
    Dda Mexluf, d yiwen ixulḍen, i yǧulsen aṭṭas, ixulḍen imɣaren d imussnawen. Ass-a, d amɣar n lbaraka, yeqqel d amussnaw, d netta i yeṭṭfen amkan n yimɣaren i iruḥen, aṭṭas s timmad neɣ ur a sen-id-necfi ara.
    Ayen i d-iḥekku yettawi-ten-id ɣur-sen s ccfawa, ama sɣur At Ubizaṛ neɣ s anda nniḍen am At ɣubṛi, Aẓeffun, Adekkaṛ, Asif Lḥemmaṛ, At Wagnun, Mizrana…
    Dda Mexluf, i mi ttruḥun ɣur-s, yella i waṭṭas n yimnadiyen d tala seg tessen wid iffuden amezruy d tmussni s umata. D yiwen daɣen ur nezmir ara a d-yaf asefru neɣ yiwet n tɣawsa yecfa fell-as, neɣ yebwi-tt-id, ur tt-id-iḥekku ara ger leḥbab-is mi ara yettqessir gar-asen i wakken ad asen-tt-yefk d tunṭijt n tmussni. Akka i izerreɛ i wid yebɣan ad leqḍen, ad ɣellten lefhama. Ayen id-yebwi a t-yefk mebla ma yeṛǧa acemma ɣur-sen.
    Dda Lmulud Mɛemmri, iweṣṣa-aneɣ ɣef yimɣaren: « Amɣar d tamkeṛḍit ireqqen mi ara yemmet. Yebwi-d i yal amnadi ad aten-iskles, ad yeṭṭef imeslayen-nsen i umezruy uqbel ad ṛuḥen neɣ ad ttun. »
    Que toutes les paroles, commentaires, actes, pensées ou énergie toxiques parasites ou malveillants envers moi ou envers la Kabylie profonde, son contenu, son message ou envers toute personne qui s'y trouve, soient transmees en pur amour et en lumière avant de repartir vers son expéditeur ou vers sa source d'origine et cela dans toutes les directions de l'espace et du temps jusqu'à l'infini. Merci, Merci, Merci. Qu'il en soit aussi. Il en est ainsi

ความคิดเห็น • 31

  • @belkacemmehennaoui8843
    @belkacemmehennaoui8843 2 ปีที่แล้ว +1

    Bravo

  • @amedyazameyyaz8284
    @amedyazameyyaz8284 3 ปีที่แล้ว +2

    De l'histoire avec un montage poétique.. À écouter absolument. À médiatiser

  • @iffarnezan4393
    @iffarnezan4393 3 ปีที่แล้ว +3

    Waouuuu c'est chouette ont dirait ils parler de l'atlantide !

  • @user-jy9md4ce7e
    @user-jy9md4ce7e 3 ปีที่แล้ว

    C'est un grand plaisir felawon ya3fou rebi

  • @kanza2075
    @kanza2075 3 ปีที่แล้ว +2

    fellak ya3fu arebi c une simplification pour une langue histoire des berberes

  • @assifassif8618
    @assifassif8618 3 ปีที่แล้ว

    Magnifique..

  • @nassim5477
    @nassim5477 3 ปีที่แล้ว

    Merci enormement, nos croyances kabyles se perdent de plus en plus...

  • @nacerimine667
    @nacerimine667 3 ปีที่แล้ว +1

    👍

  • @koussaylamarchofempires3600
    @koussaylamarchofempires3600 3 ปีที่แล้ว +1

    C'est de l'histoire poétique Ce ne peut être que vrai Il est absolument vital de vulgariser sa poésie sortie de l'âme

    • @coudboule1579
      @coudboule1579 3 ปีที่แล้ว

      Pour quoi ne pas écrire ce magnifique cours d histoire

    • @alihadjaz
      @alihadjaz  3 ปีที่แล้ว

      Je l'ai écris, regarde la couverture du livre en mignature

  • @winnath2262
    @winnath2262 6 หลายเดือนก่อน

    Tiggi lhhant d timucuhha.

  • @aliikene6518
    @aliikene6518 2 ปีที่แล้ว +1

    l'islam n'a rien detruit ,parcontre nous si. l'islam c comme une recette
    tu change les ingrédients tu n'as plus le meme resultats.
    l'islame c nous qui l'avons adopté
    c nous qui avons changé ,mais nous sommes toujours là.dieu merci.

  • @louisalorida9849
    @louisalorida9849 2 ปีที่แล้ว +2

    Ivedred kan lizlam nighas qim din! Il a bien commencé à narer l'histoire de manière poétique. Dommage il a mis l'islam qui a détruit notre culture et histoire millėnaire. Et j'ai retiré mon Like

    • @alihadjaz
      @alihadjaz  2 ปีที่แล้ว

      Ce vieux dépasse 90 ans. enregistrement. De 2007. Il faut écouter jusqu'à la fin

  • @mezianebelkalem930
    @mezianebelkalem930 3 ปีที่แล้ว

    Barkak assfourou tout est chimêre.

  • @algercentre4148
    @algercentre4148 3 ปีที่แล้ว

    POURQUOI IL DIT ( SIDI RABI) LE DIEU N'EST PAS UN MONSIEUR (SIDI) COMME IL EST ENTRAIN DE LE RÉPÉTER SANS CESSE !

    • @alihadjaz
      @alihadjaz  3 ปีที่แล้ว +1

      C'est Typiquement algérien, ya sidi rebi sragh

    • @newhac3601
      @newhac3601 3 ปีที่แล้ว +1

      on dit sidi rabi ..ce sont les bribes de notre heritage chretien avant l islam....les apotres appellaient jeasus christ rabi

    • @kazioswat5505
      @kazioswat5505 3 ปีที่แล้ว

      @@newhac3601 ceux qui disent souvent sidi Rabi sont la région ouest d'Algérie précisément la région de l'oranie , une information les Kabyles n'ont jamais était christianiser , Le christianisme est une histoire coloniale française et de part vengeance

    • @newhac3601
      @newhac3601 3 ปีที่แล้ว

      @@kazioswat5505 avant l invasion arabe ,les amazigh etaient chretiens,juifs et animistes de religion...d ailleurs la fete timellalin uqachwal n est que la fete de paques chretien...le prenom joudi celebre en kabylie rappelle SAINT JUDE l apotre de jesus christ qui precha l evangile chez les amazigh....

    • @kazioswat5505
      @kazioswat5505 3 ปีที่แล้ว

      @@newhac3601 excuse moi mais se que tu dis la est une propagande makiste DRS , la religions chez les kabylie était payenne la religion chrétienne était principalement à l'est annaba avec st augustin , et on a voulus nous tromper aussi avec la religion juive et qui n'a aucune trace en Algérie et l'histoire juive en Algérie a était créer par le DRS et l'ont collé à dihya la reine berbère alors qu'elle adorait une divinité payenne , ne tombe pas dans le piège de l'histoire écrit par le DRS