Interesante reflexión, me recomendó yt tus videos solo el Dios del algoritmo sabe por qué, no he visto recientemente ninguno sobre psicología, sociología etc, who knows🤷♂... el caso es que vi tb el del amor no correspondido y lo encontré muy didáctico, buen contenido, saludos desde Alicante
Una profe de filosofia que vaig tindre, sempre ens deia que com els amics del liceu (per entendre'ns, dels que fas entre els 14 i els 18), un cop fora, sigui a la Uni o a la vida frenètica, costa molt més trobar-ne. I crec que fins i tot, sent dels que els diferencien, si m'hagués trobat els dos e tres amics "de profunditat" ara, a la Uni, no hauria anat pel mateix camí, l'amistat.
Si que és cert que hi ha amistats per tota la vida. Poques però n'hi han. La majoria de les amistats tenen data de caducitat. Un amic meu que em deia "Tete" un dia em vaig enterar que es casava pel Facebook. Al final amb qui quedo més és amb un amic que ens coneixem desde petits.
La teua reflexió és interessant. Quan tingues més anys, voràs que tens molts coneguts, però amics molt pocs. Després amb l'amor, passes una època de desert, perquè el teu amor no suportara als teus amics. I a mesura que creixca la teua fama, et quedaràs més sola. Al final només dos amigues i "cuidado" amb una d'elles, perquè es quedara amb el teu novio.
La Juliana estressada perquè fa 10 anys que va fer l'ESO. Jo estressada perquè fa 10 anys que vaig acabar la uni... 🙃🤣 Molt d'acord amb tot el que comentes, Juliana. Jo els últims anys també he après que de vegades hem de "deixar marxar" les persones. Allò que tu insisteixes en quedar i fer coses i l'altra part no mou ni un dit i no s'hi implica gens. Doncs bueno, fins aquí i no passa res.
Aixo es broma? no? M'explico (perdoneu les faltes si us plau, soc castellanoparlant!) Primer, definim amistat. Desprès, els companys de feina no son amics, ni els companys de pis. Els amics/amigues, es forgen amb el temps, i ells també decideixen si es volen quedar amb tu o no, i per que. No se si m'explico. Jo també he forjat amistats que han anat i han marxat, pero els de veritat s'han quedat per sempre. Es a dir 3 persones. Les que donarien els dos braços per tu si calgués. I tu donaries el teus per ells. Ho faries pels companys de feina? o pels companys de pis?...no se si m'estic ficant gaire fosc, o estic parlant desde l'experiencia de la vida. Tu Juliana, ets molt jove, ho veuràs amb el temps, i cambiaràs molt d'idees. Una abraçada i bon any a tothom!!
Es pot dir més alt però no més clar! Estic molt d'acord amb tot el que dius
Per cert, vas massa a tope!! he de veure el video a slowmotion! XD
Interesante reflexión, me recomendó yt tus videos solo el Dios del algoritmo sabe por qué, no he visto recientemente ninguno sobre psicología, sociología etc, who knows🤷♂... el caso es que vi tb el del amor no correspondido y lo encontré muy didáctico, buen contenido, saludos desde Alicante
Has exteriorizado todo lo que pienso y probablemente nunca me he atrevido a exteriorizar. Gracias❤️🩹
Pd: me estoy haciendo mayor
Una profe de filosofia que vaig tindre, sempre ens deia que com els amics del liceu (per entendre'ns, dels que fas entre els 14 i els 18), un cop fora, sigui a la Uni o a la vida frenètica, costa molt més trobar-ne. I crec que fins i tot, sent dels que els diferencien, si m'hagués trobat els dos e tres amics "de profunditat" ara, a la Uni, no hauria anat pel mateix camí, l'amistat.
D'acord, però d'on és es jersei? És increïble!
Mola, acabo de veure un video q no sabia q necessitava, molt 🔝
Si si…i aquest meravellós jersei d'on surt ? lo quiero ya por favor😍😏
Si que és cert que hi ha amistats per tota la vida. Poques però n'hi han. La majoria de les amistats tenen data de caducitat. Un amic meu que em deia "Tete" un dia em vaig enterar que es casava pel Facebook. Al final amb qui quedo més és amb un amic que ens coneixem desde petits.
Em sento molt identificat en moltes coses que dius i estic d'acord en moltes d'altres
Ai qui vidiasu Juliana!!!
llegeix gema (Milena Busquets)
La teua reflexió és interessant. Quan tingues més anys, voràs que tens molts coneguts, però amics molt pocs. Després amb l'amor, passes una època de desert, perquè el teu amor no suportara als teus amics. I a mesura que creixca la teua fama, et quedaràs més sola. Al final només dos amigues i "cuidado" amb una d'elles, perquè es quedara amb el teu novio.
Tens tota la rao del mon!!!!!!
La Juliana estressada perquè fa 10 anys que va fer l'ESO. Jo estressada perquè fa 10 anys que vaig acabar la uni... 🙃🤣 Molt d'acord amb tot el que comentes, Juliana. Jo els últims anys també he après que de vegades hem de "deixar marxar" les persones. Allò que tu insisteixes en quedar i fer coses i l'altra part no mou ni un dit i no s'hi implica gens. Doncs bueno, fins aquí i no passa res.
Vibres de Poetica per Aristotil
T’ESTIMO
Aixo es broma? no? M'explico (perdoneu les faltes si us plau, soc castellanoparlant!) Primer, definim amistat. Desprès, els companys de feina no son amics, ni els companys de pis. Els amics/amigues, es forgen amb el temps, i ells també decideixen si es volen quedar amb tu o no, i per que. No se si m'explico. Jo també he forjat amistats que han anat i han marxat, pero els de veritat s'han quedat per sempre. Es a dir 3 persones. Les que donarien els dos braços per tu si calgués. I tu donaries el teus per ells. Ho faries pels companys de feina? o pels companys de pis?...no se si m'estic ficant gaire fosc, o estic parlant desde l'experiencia de la vida. Tu Juliana, ets molt jove, ho veuràs amb el temps, i cambiaràs molt d'idees. Una abraçada i bon any a tothom!!
hola🫶🏻
resum, no te amics de veritat
lol
Mola, acabo de veure un video q no sabia q necessitava, molt 🔝