JORDI LLAVINA Poema 'El cos i l'ànima' Veu de l'autor

www.tornaveupo...
EL COS I L’ÀNIMA
Al lligabosc frondós,
revifat per les pluges de l'estiu,
dos animals de mena diferent
ara hi concorren, perquè és hora de rapinya.
Primer, com qui hi fa un mos
-de xuclar així el suc de la flor se'n diu
libar-, una abella, espadatxí inclement,
que just abans ha desdenyat pàmpols de vinya.
(El seu destí és brunzir tothora absorta
mentre va saquejant el calze amb zel.
La flor -un got buit de nèctar- no és pas morta:
de la natura, cobejat objecte.
I ara li escau el nom de xuclamel,
premonitori del que fa l'insecte.)
L’altre animal soc jo,
que, en passar-hi a la vora,
n’ha aspirat fondament l’aroma
com qui s’endú una flor.
Del llibre: UN LLUM QUE CREMA
Premi Carles Riba, 2022
Edicions 62