És tan tan taaaaaaaan maca aquesta cancó! I és molt guai veure una cançó al 2023 que tracta maneres de relacionar-se més normalitzades o visibilitzades per la gent més jove. Els reptes que aquestes impliquen, les vulnerabilitats, etc.
No fa falta que m'ho diguis T'ho llegeixo a la mirada i a la forma com et mous Ara dubto dels meus límits I no entenc ben bé que passa, una corda tinc lligada dins el coll Vull que et puguis sentir lliure sense mi Però desfer-se d'un mateix és tan difícil com aprendre a compartir Hi ha un nou color Al multicromàtic laberint que som tu i jo Em pot el plor I s'obren esquerdes que transpiren el dolor Visitem altres planetes, sense demanar perdó Però segueixo sempre alerta Per si un dia potser tornes a allunyar-te massa temps O massa lluny, un altre cop No fa falta que t'ho digui La muntanya que suposa vomitar tot el que sóc Tan de pressa per entendre I saber transmetre tot l'amor que corre pel meu cos Vull deixar-te entrar dins meu, però quina por Que vegis com de fàcil pot arribar a ser volar-me el cor La confessió Deixa entrar la llum al laberint que som tu i jo I amb la claror Va naixent la pau del més opac dels seus racons Hem deixat la porta oberta Evitem ser una presó No ens asfixia la incertesa Que algun dia algú de dos hagi d'admetre Que ha trobat el que buscava I projecta nova vida cap a una altra direcció Vull fer arrels a dins del nostre laberint Tant debò seguir perduts sense buscar la forma de sortir
És tan tan taaaaaaaan maca aquesta cancó! I és molt guai veure una cançó al 2023 que tracta maneres de relacionar-se més normalitzades o visibilitzades per la gent més jove. Els reptes que aquestes impliquen, les vulnerabilitats, etc.
Aquest xaval és molt bo!
Els acords d'aquesta música están molt bé. La música de fons està molt bé. És profunda i fa pensar molt. Una bona historia d'una parella.
Sugarman, me han entrado ganas de tener a alguien a quien dedicarle esta canción 🌎🛩️ ❤️
Espectacular la narrativa... gràcies, Triquell!
m'encanta quin tros de lletrot tio
Una preciositat!❤
Molt bé nanu, força triqui
Quines ganes de veure't la setmana que vé a bcn! :) :)
Ao, m'agrada molt . Felicitats i gràcies cesc!
que fort ets cesc! ❤️🩹
Moltes felicitatsss per la feinada i el talent! Aixó és harmoniaaa! :D
M'encantaaa aquesta cançó! Quin missatge! Molt bona feina! Molt agraïda!
m'encanta😍 continueu així! 💓
Bueeeh pse pse
més bonics ❤️
Quin artista hem descobert, tu!🎉
Me encanta aquesta canço d'en Triquell com totes les seves enhorabona per aquesta canço que has tret
Presiosa cançó Triquell
Gran cançó Triquell
M'he enamorat d'aquesta cançó
Mol beeeeee macuuuuu 🎉
Esta cançó es molt dolça i bonica😍
Triquell a Eurovisió !!
Que bonica! Quin plaer poder-te identificar en lletres que tractin les no monogàmies, lo cru que pot ser, però lo sa que pot arribar a ser. Gràcies ❤
Simplement gràcies 😢❤
El mejor
buaa aquesta cançó 🥹
Visca Triquell
Aquesta canço millorara com el bon vi
Podría ser el teu pare, o un amigo a París t`adoro
no tinc paraules suficients per el sentiment que produeix aquesta cançò
aquesta cançó i vosaltres ❤️🩹❤️🩹
No fa falta que m'ho diguis
T'ho llegeixo a la mirada i a la forma com et mous
Ara dubto dels meus límits
I no entenc ben bé que passa, una corda tinc lligada dins el coll
Vull que et puguis sentir lliure sense mi
Però desfer-se d'un mateix és tan difícil com aprendre a compartir
Hi ha un nou color
Al multicromàtic laberint que som tu i jo
Em pot el plor
I s'obren esquerdes que transpiren el dolor
Visitem altres planetes, sense demanar perdó
Però segueixo sempre alerta
Per si un dia potser tornes a allunyar-te massa temps
O massa lluny, un altre cop
No fa falta que t'ho digui
La muntanya que suposa vomitar tot el que sóc
Tan de pressa per entendre
I saber transmetre tot l'amor que corre pel meu cos
Vull deixar-te entrar dins meu, però quina por
Que vegis com de fàcil pot arribar a ser volar-me el cor
La confessió
Deixa entrar la llum al laberint que som tu i jo
I amb la claror
Va naixent la pau del més opac dels seus racons
Hem deixat la porta oberta
Evitem ser una presó
No ens asfixia la incertesa
Que algun dia algú de dos hagi d'admetre
Que ha trobat el que buscava
I projecta nova vida cap a una altra direcció
Vull fer arrels a dins del nostre laberint
Tant debò seguir perduts sense buscar la forma de sortir
Quina fuckin locura, pell de gallina nanu
Jaume Sisa