Está pasando por alto (a conciencia) que las normas no son exclusivas del Barça, las normas son para todos los equipos de la liga española y que esas normas se pusieron cuando la deuda de los clubs con hacienda y seguridad social eran insostenibles, y había dos opciones, o se intervenian los clubs de futbol o se les convertia en sociedades anonimas y con limitaciones en cuanto a la deuda que podian contraer los clubs. Eso también lo voto el Barça en su día.
Bé, si fos així, pobre noia! En una època on mai hi havia hagut tanta facilitat per accedir a les rendes de capital en tota la història de la humanitat ens ve aquesta noia, la Dolores, amb la idea del segle XIX de la classe obrera contra la burgesia. Quan realment, des dels 90, hi ha hagut una polarització entre el proletariat i la mateixa burgesia, on hi ha treballadors molt rics i amb accés a grans inversions en rendes de capital i també empresaris "pobres" o amb empreses fallides. També ella creu que els cicles econòmics fan cada cop el capitalisme més salvatge en passar una crisi, quan realment el que passa és que venen els polítics a hiper-regular la economía i (dit de pas) a donar privilegis a certs grups. El que passa realment és que els patrons de consum i el mercat laboral han canviat: ja no hi ha feines per tota la vida, les carreres universitàries no són l'única manera de qualificar-se i cal aprendre al llarg de la vida i, finalment, l'estat del benestar tenía sentit abans, quan hi havia una augment demogràfic, però ara, el que cal és que ens responsabilitzem dels nostres recursos i els ciutadans tinguem més gestió econòmica pròpia i menys intervinguda per un Estat que ens treu de més i ens torna de menys. Espanya té un estat que ocupa al voltant del 43% del PIB i que té els indicadors econòmics nefastos que té, mentre que Suïssa hi té un 33% aprox. Per no dir que societats tan riques com Singapur i Taiwan és més dràstic, al voltant d'un 15%. Potser no necessitem governs buròcrates mastodòntics, sinó que la gent es faci responsable dels seus guanys i el seu patrimoni.
L'ha calculat: The Economist Intelligence Unit, i et pot semblar millor o pitjor, però al final, de defectes democràtics, en major o menor mesura en podem trobar a tots els països (i cert que a Espanya n'hi ha molts), però si volem utilitzar un critèri objectiu necessitem posar-hi valors numèrics a les coses.
Demagògia: Ús dels mitjans necessaris, especialment afalacs fàcils i promeses sense fonament, per convèncer la gent de la conveniència d'acceptar unes idees, en especial un programa polític. Dir les coses tal com són no és ser un demagog. No hi ha cap apel·lació a les emocions o raonaments il·lògics. Si no t'agrada no és per ell, és perquè aquest país està mal parit.
Está pasando por alto (a conciencia) que las normas no son exclusivas del Barça, las normas son para todos los equipos de la liga española y que esas normas se pusieron cuando la deuda de los clubs con hacienda y seguridad social eran insostenibles, y había dos opciones, o se intervenian los clubs de futbol o se les convertia en sociedades anonimas y con limitaciones en cuanto a la deuda que podian contraer los clubs. Eso también lo voto el Barça en su día.
Sala i Martí a TV3?
A veure si tenen collons de confrontar-lo amb la.Juana Dolores!
Bé, si fos així, pobre noia!
En una època on mai hi havia hagut tanta facilitat per accedir a les rendes de capital en tota la història de la humanitat ens ve aquesta noia, la Dolores, amb la idea del segle XIX de la classe obrera contra la burgesia. Quan realment, des dels 90, hi ha hagut una polarització entre el proletariat i la mateixa burgesia, on hi ha treballadors molt rics i amb accés a grans inversions en rendes de capital i també empresaris "pobres" o amb empreses fallides. També ella creu que els cicles econòmics fan cada cop el capitalisme més salvatge en passar una crisi, quan realment el que passa és que venen els polítics a hiper-regular la economía i (dit de pas) a donar privilegis a certs grups.
El que passa realment és que els patrons de consum i el mercat laboral han canviat: ja no hi ha feines per tota la vida, les carreres universitàries no són l'única manera de qualificar-se i cal aprendre al llarg de la vida i, finalment, l'estat del benestar tenía sentit abans, quan hi havia una augment demogràfic, però ara, el que cal és que ens responsabilitzem dels nostres recursos i els ciutadans tinguem més gestió econòmica pròpia i menys intervinguda per un Estat que ens treu de més i ens torna de menys.
Espanya té un estat que ocupa al voltant del 43% del PIB i que té els indicadors econòmics nefastos que té, mentre que Suïssa hi té un 33% aprox. Per no dir que societats tan riques com Singapur i Taiwan és més dràstic, al voltant d'un 15%. Potser no necessitem governs buròcrates mastodòntics, sinó que la gent es faci responsable dels seus guanys i el seu patrimoni.
L' index de democracia d'Espanya qui la calculat ? En Marchena , en Llarena , la Lamela , en Garcia Castejón...
L'ha calculat: The Economist Intelligence Unit, i et pot semblar millor o pitjor, però al final, de defectes democràtics, en major o menor mesura en podem trobar a tots els països (i cert que a Espanya n'hi ha molts), però si volem utilitzar un critèri objectiu necessitem posar-hi valors numèrics a les coses.
unes normes deflacionaries les de la llila
I del Girona que?
Q guay un neoliberal el la tv publica...
Porto 20 minuts i ja m’ha explotat el demagoguímetre
Demagògia:
Ús dels mitjans necessaris, especialment afalacs fàcils i promeses sense fonament, per convèncer la gent de la conveniència d'acceptar unes idees, en especial un programa polític.
Dir les coses tal com són no és ser un demagog. No hi ha cap apel·lació a les emocions o raonaments il·lògics. Si no t'agrada no és per ell, és perquè aquest país està mal parit.
Quin cretí.