El Nadal d'abans

Ja som a Nadal, un any més, i els carrers, les botigues i les cases ja s’han vestit de festa. Llums, arbres i pessebres ja impregnen de l'esperit nadalenc els racons del Pallars. Però sempre ha estat així el Nadal al Pallars? La resposta és que no.
Hem conversat amb 12 padrins i padrines nascuts entre el 1924 i 1945 per saber com era el seu Nadal quan eren petits i petites:
Àngela Farré de Casa Carrera d'Avellanos, nascuda el 1938, 83 anys
Ramon Grau de Casa tat de Bretui, nascut el 1924, 97 anys
Carme Sabaté de Casa Barrusca de Puigcerver, nascuda el1937, 84 anys
Josep Farrero de Casa Ribera de la Pobleta de Bellvehí, nascut el 1935, 86 anys
Josep Font de Casa Pau de Naens, nascut el 1928, 93 anys
Mercè Font de Casa Pau de Naens, nascuda el 1934, 87 anys
Montse Gelabert de Casa de Fecsa de Molinos, nascuda el 1930, 91 anys
Pilar Serra de Casa Peraire de Senterada, nascuda el 1944, 77 anys
Maria Soldevila de Casa Farreró d'Antist, nascuda el 1941, 80 anys
Aurora de Casa Corona d'Aguiró, nascuda el 1924, 97 anys
Josep Lluvich de Casa Pellicer de Naens, nascut el 1940, 81 anys
Lluïsa Puyol de Casa Mariol de Corroncui, nascuda el 1945, 76 anys
Una conversa que et trasllada al Pallars dels anys 1920 i 1940 i de la qual es desprèn nostàlgia i la familiaritat amb la qual aquestes festes es vivien abans. No és que ara no siguin festes familiars, sinó que tot ha canviat molt.
Les decoracions de Nadal no existien, no feien una despesa extra pel menjar però, es mudaven d'allò més.
El consumisme dels darrers anys, la Tronca o el Tió de Nadal i els Reis d’Orient, que cada vegada fan més màgia i porten més regals… Tots i totes recorden, com si fos ahir la Missa del Gall, un acte on s’aplegaven molts veïns i veïnes del poble i que de petits tenia un ambient especial. L’endemà arribava el plat fort. El dia de Nadal. Un àpat en què es trobava tota la família a casa per menjar una bona sopa de galets, carn d’olla i el pollastre rostit. Després vindria Sant Esteve que passava sense pena ni glòria, excepte si era el patró del poble. En aquest cas es feia Festa Major i es menjaven els canelons, que es feien amb el sobrant del dia anterior.
Quin humor més envejable el dels nostres avantpassats! Ells sabien donar a les festes casolanes de Nadal un gust delicat i ingenu amb la tradició dels Sants Innocents i l'home dels nassos. I començaven any nou anant a buscar ninou. Sabeu que és el ninou?
Tot i això, encara que la situació econòmica del moment no permetés fer grans despeses, la màgia dels Reis d’Orient arribava a les llars dels nens i nenes del Pallars. Voleu saber que els hi portaven?
Us invitem a conèixer de primera mà la manera austera de celebrar el Nadal d'abans.