Sílvia Tomàs Trio - Una història per recordar (videoclip)

แชร์
ฝัง
  • เผยแพร่เมื่อ 27 ส.ค. 2024
  • Videoclip de les cançons “Un vell home” i “Recordando”, del disc “Següent pas” (2017). {Subtítols: Català/Castellano/Euskera/Galego}
    Videoclip realitzat per IVARDIA Produccions (ivardia.org)
    Sobre el videoclip:
    * silviatomas.net...
    * directa.cat/act...
    * soberaniaalimen...
    * 15-15-15.org/we...
    Descarregar el disc: goo.gl/SnHHkM (Creative Commons)
    Pàgina web: silviatomas.net | Facebook: / silviatomastrio | Twitter: / silviatomastrio | Instagram: / silviatomastrio | Spotify: goo.gl/I9HqSq | Contacte: contacte@silviatomas.net
    Lletra:
    [Un vell home]
    És la història d’un vell home
    que en el seu temps fou pastor
    del poble que l’ha vist néixer
    entre oliveres i valors.
    És la història d’un altre home
    que li van matar el bestiar,
    li van donar un uniforme,
    un nou calendari i un tros de pa.
    Qui sap què fou d’aquell pastor,
    que ara jau sense bastó?
    Què fou de la gent del seu poble
    i dels camps que ja no hi són?
    Van robar els sabers, la terra,
    i els van convertir en jornalers,
    i és quan plou que encara plora,
    recordant la nit i el fred.
    La misèria d’un sembrat
    que no alimenta tots igual.
    La tragèdia de la fam
    quan la terra don menjar.
    És la vida d’un altre home
    que el van obligar a marxar
    d’allà on els arbres li parlen
    del seu passat més llunyà.
    El van treure de la misèria,
    en la mateixa que el van enfonsar,
    i li van obrir les portes
    d’un passadís molt ben pintat
    amb llums i cadires calentes
    i un futur assegurat,
    i ara jau mirant a terra,
    sense bastó ni bestiar.
    Obre els ulls i recorda
    la dona que més va estimar,
    mare dels fills que donà a la vida,
    mare i pagesa que morí cantant:
    «Potser abans érem pobres,
    no ho teníem tot, és clar.
    A l’hivern es menja bròquil
    i a l’estiu se sega el blat.
    La tempesta ens avisa
    del cereal que hi haurà.
    Ens van prendre el que sabíem
    i els que ho saben, savis moriran.
    Qui recull el seu sembrat?
    Qui recull els seus refranys?
    Qui recull el seu sembrat?
    Que els nostres fills ja no saben
    com fer créixer el seu menjar,
    com s’arriba al sacrifici,
    com s’afronten les veritats.
    Amor meu, que ens han comprat la terra
    i no l’hem sabut defensar
    i ara la venen per peces
    com si fos un tros de pa.
    Amor meu, teu, de la vida,
    mai és tard per recordar
    que la terra no es pot vendre,
    la terra no es pot comprar.
    Es pot cuidar i abandonar,
    tal com la humanitat.»
    [Recordando]
    Recordando lo que no he vivido,
    lo que no he aprendido,
    en este largo camino que empezó
    antes que hubiera nacido.
    Recordando lo que sí ha existido,
    lo que no he vivido,
    lo que han escondido,
    todo lo extinguido,
    todo lo engullido.
    Recordando río, árbol, viento,
    verso, siembra, canto, campo,
    leña, hoguera, infancia, anciana y parto.
    Recordando, recuerdo que nos vencieron
    comprando el recuerdo, secuestrando la tierra,
    violando sus huellas, y ahora…
    Ni río, ni árbol, ni pueblo, ni plaza,
    ni leña, ni infancia, ni fiesta,
    ni otoño, ni primavera.
    Recordando que insultaron a nuestros antepasados
    vendiendo “en el campo la vida mata”,
    cuando quien mata es quien la hace esclava.
    Recuerdo que estamos progresando
    a vivir conectados a ninguna parte.
    Progresando a vivir sin tierra, ni pueblo,
    ni plaza, ni fuego.
    Recuerdo que damos la mano
    a quien nos da migas y sed,
    mientras chupamos la sangre
    de la tierra que nos vio nacer,
    al humano, la planta,
    la piedra, el poder…
    Recordando que sin río
    ni plaza ni pueblo ni tierra ni aire,
    no comes, no andas,
    no abrigas, no amas,
    no respiras, no sangras.
    Recordando, recuerdo que nos vencieron
    comprando el recuerdo, secuestrando la tierra,
    violando sus huellas, y ahora…
    Ni río, ni árbol, ni pueblo, ni plaza,
    ni leña, ni infancia, ni fiesta,
    ni otoño, ni primavera.
    Recordando recuerdo
    que puedo recordar
    y, en el recuerdo, recuerdo actuar.
    Qui recull els seus sembrats?
    Qui recull els seus refranys?

ความคิดเห็น • 13

  • @josemolina8342
    @josemolina8342 2 ปีที่แล้ว +1

    Muy bueno. Felicidades.

  • @angelreml
    @angelreml 6 ปีที่แล้ว +4

    Aixo es masa, mai no havia plorat tanta estona, gracies per ser germana, testimo

  • @claramoline4277
    @claramoline4277 ปีที่แล้ว

    Infinites gracies

  • @silviavita9065
    @silviavita9065 6 ปีที่แล้ว +4

    Indescriptible el sentimiento que nace al ver y oir esto...

  • @imagina1151
    @imagina1151 3 ปีที่แล้ว +2

    Amo esta canción...gracias

    • @imagina1151
      @imagina1151 3 ปีที่แล้ว +1

      Es más que una canción

    •  2 ปีที่แล้ว +2

      Gracias! un abrazo!

  • @AdalaMusic
    @AdalaMusic 6 ปีที่แล้ว +1

    M'encanta!! És per sempre!! Gràcies

  • @eusebioetxart5159
    @eusebioetxart5159 6 ปีที่แล้ว +3

    Los pelos de punta....

  • @gumersindoigurila
    @gumersindoigurila 6 ปีที่แล้ว +3

    Amor pur

  • @paradoxusluporum
    @paradoxusluporum 6 ปีที่แล้ว +4

    ¡Increíble!

  • @JoAn-wk7bc
    @JoAn-wk7bc 6 ปีที่แล้ว +2

    Genial! Si us agrada, compartiu-lo!

  • @gerarnan
    @gerarnan 5 ปีที่แล้ว +2

    Visca la terra