El romànic de la Vall de Boí. Sant Feliu de Barruera

@humanitatsdigitals.jcampas1950
Sant Feliu de Barruera
Històricament Barruera, assentat al marge dret de la Noguera de Tor, era la tercera població en importància de la vall de Boí. El fogatge del 1381 ens diu que a Barruera hi ha 43 focs (uns 215 habitants).
És un exemple més dels conflictes entre els comtes de Pallars Sobirà i els de Pallars Jussà, i dels dominis dels barons d’Erill, i la seva església, després del conveni del 1140, deixà de pertànyer al bisbat de Roda i restà vinculat a la diòcesi d’Urgell.
La seva etimologia, problemàtica i dubtosa, pot derivar de la “Vallis Uliceta”, la vall de les brugueres (que recullen el bruc), amb una evolució de vallis (de) uliceta a var (d)urzera i a barruzera que dóna Barruera, o també es fa derivar de l’antiga Vallis-Orcera, Vall dels óssos.
L’església parroquial de Sant Feliu és situada fora del nucli antic del poble que indica, com ja hem anat comentant en altres vídeos, que la seva implantació no va tenir una incidència massa destacada en la formació del nucli de poblament, l'origen del qual es desconeix.
Un aspecte a subratllar és el règim especial d’autogovern que tenien les parròquies de la vall i, en particular, la de sant Feliu, que consistia en un sistema de co-rectors, capellans que havien de ser fills de la vall, i que obtenien el càrrec del bisbe a través de la presentació feta pels regidors i homes destacats del poble. Hi podia haver tants co-rectors com fills de la vall sacerdots pretenguessin i assolissin el càrrec, i si no n'hi havia, quedaven sense cobrir per ningú. El vicari, és a dir, el que feia de rector, era elegit cada any entre els co-rectors o beneficiats.
La història constructiva del temple de Sant Feliu és molt complexa i difícil de desgranar, tant per la variació del programa originari com per la seva continuació amb un projecte completament diferent que, alhora, ha sofert considerables modificacions, a més de les restauracions de la dècada de 1970 i la del 2007.
És, doncs, un edifici profundament transformat que consisteix en una sola nau, coberta amb volta de canó, lleugerament peraltada, de perfil semicircular, suportada per arcs torals sostinguts per mènsules, sense pilars de suport.
La nau és capçada a llevant per una capçalera asimètrica, formada per un absis semicircular, amb decoració exterior d'arcuacions i lesenes, precedit d’un profund i doble arc presbiteral i pel braç sud d’un transsepte -de planta quadrada, cobert amb una volta de canó perpendicular a la de la nau, i un absis semicircular més petit-, al qual manca tot el costat nord.
En el que hauria de ser el braç nord del transsepte hi ha una capella de planta quadrada, coberta amb volta de canó; al seu costat hi ha una altra capella, oberta a la nau mitjançant un arc. Un pilar de secció circular les separa (pertany a les primeres fases de la construcció).
A l'angle sud-oest de la nau hi ha adossat un campanar de torre de planta quadrada que no segueix l’estil propi dels de la vall, sinó que és una torre sense decoració, llevat de dues senzilles motllures, amb finestrals de mig punt a les dues plantes superiors.
La porta, a ponent de la nau, feta en arc de mig punt ressaltat per dos nervis motllurats que arrenquen d'una base que es troba elevada amb relació al paviment, permet suposar que la porta era originalment més baixa i que fou traslladada des d'un altre emplaçament. És aixoplugada per un porxo.
L'absis central és construït amb carreuó irregular i reble, formant filades irregulars i desiguals. En canvi, l'absis sud, el braç del transsepte, la base del campanar i part de la façana oest són construïts amb un aparell molt acurat de carreuó ben escairat, que es disposa molt ordenadament en filades regulars i uniformes.
En l’estat actual de l’església es fa molt difícil precisar el procés cronològic i la forma de les diferents fases de la construcció fins a arribar a la seva forma actual. L’absis central i l’arc, amb el pilar circular, de la capella nord, es poden datar entre la fi del segle XI i el primer quart del segle XII. El canvi de projecte i la substitució de l’estructura de tres naus per una nau única amb transsepte, seria posterior al 1123.