Dubto que passi, pero seria fantàstic un nou disc conceptual de la Rosalia, en català, construit a partir de l'obra de Rodoreda o concretament de "La plaça del diamant"; el disc que ens mereixem. Tenim un patrimoni literari fantàstic i estaria molt be que artistes joves, tant creatius i amb un gran domini de mitjants artistics i digitals i un públic jove els fessin seus.
La identificació de La Colometa amb La Rosalia és claríssima si les contraposem. La Colometa és la descripció d’una dona de quasi 90 anys més enrere, a on l’autora hi retrata la solitud i la infelicitat de l’època sota la pell d’una dona. La Rosalia és la representació idealitzada del TRIOMF, de l’evolució cap a l’empoderament definitiu de les dones en general. Una dona alliberada del passat, que viu sense condicionaments morals i que fa i desfà segons li sembla. Malauradament, igual que La Madonna que també és de carn i ossos, La Rosalia com a personatge és la icona, el mirall i la idealització de fins on poden arribar les dones en el seu procés d’empoderament/alliberament perquè, no ens enganyem, encara queda molt camí per fer. Entenc perfectament que La Rosalia busqui aquesta identificació amb La Colometa com una forma de reivindicar tot l’aconseguit en aquests anys i també de tot el que queda, tant per aconseguir com per consolidar.
Dubto que passi, pero seria fantàstic un nou disc conceptual de la Rosalia, en català, construit a partir de l'obra de Rodoreda o concretament de "La plaça del diamant"; el disc que ens mereixem. Tenim un patrimoni literari fantàstic i estaria molt be que artistes joves, tant creatius i amb un gran domini de mitjants artistics i digitals i un públic jove els fessin seus.
tant de bo!
Estupenda Juliana, molt bon contingut👏👏👏
ganes d’un video sobre el treball de final de grau perquè em sembla un tema super interessant
La identificació de La Colometa amb La Rosalia és claríssima si les contraposem. La Colometa és la descripció d’una dona de quasi 90 anys més enrere, a on l’autora hi retrata la solitud i la infelicitat de l’època sota la pell d’una dona.
La Rosalia és la representació idealitzada del TRIOMF, de l’evolució cap a l’empoderament definitiu de les dones en general. Una dona alliberada del passat, que viu sense condicionaments morals i que fa i desfà segons li sembla.
Malauradament, igual que La Madonna que també és de carn i ossos, La Rosalia com a personatge és la icona, el mirall i la idealització de fins on poden arribar les dones en el seu procés d’empoderament/alliberament perquè, no ens enganyem, encara queda molt camí per fer.
Entenc perfectament que La Rosalia busqui aquesta identificació amb La Colometa com una forma de reivindicar tot l’aconseguit en aquests anys i també de tot el que queda, tant per aconseguir com per consolidar.
ets grandíssima
Hola! Primer de tot, m'agrada molt el teu contingut! Segon, quin és l'enllaç del vídeo del noi que has dit al final? Gràcies!
th-cam.com/video/6I_sRaEoI1Q/w-d-xo.html
💓💓
💗💗💗
El millor contingut
Encara és docent,la Marina Porras?😮
Abraçada d,una ex estudiant de Filologia de l,UB ( de fa una pila d,anys)😢😊
🫂🫂🫂🫂