El rei Jaume I, un occità conqueridor i home d’Estat | Maria Carme Roca
ฝัง
- เผยแพร่เมื่อ 7 ก.พ. 2025
- Conferència de la historiadora, filòloga i escriptora Maria Carme Roca titulada 'El rei Jaume I, un occità conqueridor i home d’Estat', que va tenir lloc el dijous 18 d’octubre del 2018 a la seu dels Amics de a Unesco de Barcelona, en el marc del cicle 'Occitània, Catalunya i Europa', organitzat per en Jordi Salat.
informació sobre l'autora: ca.wikipedia.o...
informació sobre l'acte: www.amicsunesco...
Si hagués estat un home d'estat, hauria tornat a recuperar Occitània!
Contra el rey de Francia?
Tu deliras, como entonces deliraban los nobles aragoneses, que pretendían lo mismo....contra el parecer de los nobles catalanes, por cierto!
Además, Jaime I fue PRESO en Francia, y sabía mejor que tu lo que pasaría si lo intentaba...
Aquesta señora es Tita la Boja ??
Jaime I NUNCA fue occitan.
Era rey de Aragón .
Una pequeña parte de occitania perteneció a Aragón. Otra pequeña parte perteneció a Navarra, otra (grande) a,.. Leonor de Aquitania, madre de Ricardo de Inglaterra
Nacionalista trol castellà: apren una mica d'hitoria (també pots llegir Cercamon de Racionero) Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del segle xiii i durant el xiv format pel Llibre dels fets de Jaume I el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic i propagandístic. Pel que fa al valor d'aquestes obres, cal destacar que les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval i les obres de Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimoniós són les úniques «autobiografies» de monarques medievals.
Era català i no occità. Montpeller pertanyia al comtat de Barcelona
En aquell moment bona part del que avui anomenem occitània era part de la mateixa cultura que avui anomenem catalana. Tots eren catalans i el català era una variació de la llengua llemosina, sorgida de la conquesta de la Catalunya Vella als àrabs, l'anomenada Marca Hispànica, que era una extensió de l'antiga Marca gòtica, que agafava les terres del rosselló fins a tolosa de llenguadoc i fins a montpeller. La frontera franco espanyola actual no existia i va ser Jaume I qui va ser forçat a renunciar a les terres més enllà del rosselló, pel tractat de corbeil, a favor del rei de frança. El nom "occità" se l'inventen posteriorment els francesos, perquè en català antic no es deia "sí" per afirmar (que és un castellanisme) sinó "hoc".
No "pertenecian" al conde de Barcelona, sólo eran vasallos suyos.
Su "pertenencia ", según los reyes francos, primero, franceses, luego, era... al reino de Francia.
@@bernatboschfolch
Tu delirar.
La "cataluña norte" ERA PARTE DE OCCITANIA, a ver si te aclaras.
Es como si ahora dijeras que cataluña es parte del berrueco...😂😂😂😂😂
Ah, y...el catalán es simplemente un dialecto del occitan, mezclado con bastante germano (los condes francos enviados por la capital ERAN GERMANOS, como todos los francos, claro...
Por eso en cataluña se dice 3 cuartos de siete: siete menos cuarto en el resto del mundo, excepto....Alemania
Los nacionalistas no tenéis ni puñeteras idea de historia, verdad?
Confundis "historia" con "historias"😂😂😂😂😂😂
@@trouducul3908 "Passa a la Casa de Barcelona (Corona d'Aragó) pel matrimoni entre Maria de Montpeller i Pere II d'Aragó (1204).
11 Maria de Montpeller 1204-1213
12 Pere I de Montpeller 1204-1213 consort
13 Jaume I de Montpeller 1213-1276
Passa a la Casa de Barcelona (Línia de la Corona de Mallorca) pel testament de Jaume I d'Aragó (1276).
14 Jaume II de Montpeller 1276-1311
15 Sanç I de Montpeller 1311-1324
16 Jaume III de Montpeller 1324-1349 Ven la senyoria de Montpeller a la Corona de França per poder finançar la guerra contra Pere IV d'Aragó i recuperar el Regne de Mallorca.
És més un personatge de ficció, de novela, que històric, dubto molt de la seva existència com és explicada. El seu naixement ja és fins i tot dubtós. Montpeller, després Monzón, temple....es tos molt estrany.