Arte Funerario. Capilla Santa Tecla - Tarragona (Tarragonès)

แชร์
ฝัง
  • เผยแพร่เมื่อ 9 ก.ย. 2024
  • (Cat) Darrere l'absis de la catedral està la capella de Santa Tecla la Vella que té l'entrada per un recinte que abans era utilitzat com a cementiri i que fou construïda al principi del segle XIII. Disposa de molt poca decoració degut a la influència cistercenc, únicament la trobem en els frisos exteriors i en els capitells on podem veure fulles de llorer. Té una sola nau de 14 per 6 metres, no té absis i l'estil és romànic de transició al gòtic. La coberta és de creueria i els arcs són sustentats sobre mènsules. Al segle XIV se li va annexionar una altra capella per la dreta, la dels Urrea. Entrarem per una obertura de mig punt amb timpà monolític de granit, emmarcada per unes petites columnes i una cornisa.
    Durant molt temps es va pensar que aquesta capella constituïa la primitiva catedral de Tarragona, però estudis arqueològics recents han demostrat que aquesta hipòtesi no és encertada.
    El Capítol donava autorització a ser enterrat en aquesta capella a les persones distingides de la ciutat, de tal forma que al 1662 els canònics van establir el següent: "Ningú pot ser enterrat en Santa Tecla la Cella, que no sigui familiar del capitular almenys fins el tercer grau; i els altres, en cas de que tinguin permís, pagant 50 rals per la sagristia.
    La capella és funerària i hi ha la tomba de l'arquebisbe Bernat d'Olivella, del sagristà Bernat de Ribes, de l'ardiaca Guillem de Recasens, del procurador arquebisbal Andrés de Urrea entre d'altres.
    Luis Pons d'Icart va dir: "I per això es diu que estant a Tarragona Sant Pau, va manar edificar l'església de Santa Tecla la Vella sota la invocació d'aquesta santa, la qual dita invocació sempre s'ha tingut a Tarragona; des de llavors fins ara la tenen d'advocada i protectora".
    (Cast) Detrás del ábside de la catedral está la capilla de Santa Tecla la Vieja que tiene la entrada por un recinto que antes era utilizado como cementerio y que fue construida a principios del siglo XIII. Dispone de muy poca decoración debido a la influencia cisterciense, únicamente la encontramos en los frisos exteriores y en los capiteles donde podemos ver hojas de laurel. Tiene una sola nave de 14 por 6 metros, no tiene ábside y el estilo es románico de transición al gótico. La cubierta es de crucería y los arcos son sustentados sobre ménsulas. En el siglo XIV se le anexionó otra capilla por la derecha, la de los Urrea. Entraremos por una portalada de medio punto con tímpano monolítico de granito, enmarcada por unas pequeñas columnas y una cornisa.
    Durante mucho tiempo se pensó que esta capilla constituía la primitiva catedral de Tarragona, pero estudios arqueológicos recientes han demostrado que esta hipótesis no es acertada.
    El Capítulo daba autorización a ser enterrado en esta capilla a las personas distinguidas de la ciudad, de tal forma que en 1662 los canónicos establecieron lo siguiente: "Nadie puede ser enterrado en Santa Tecla la Vieja, que no sea familiar del capitular al menos hasta el tercer grado; y los demás, en caso de que tengan permiso, pagando 50 reales por la sacristía.
    La capilla es funeraria y está la tumba del arzobispo Bernat d'Olivella, del sacristán Bernat de Ribes, de la ardiaca Guillem de Recasens, del procurador arzobispo Andrés de Urrea entre otras.
    Luis Pons d'Icart dijo: "Y por eso se dice que estando en Tarragona San Pablo, mandó edificar la iglesia de Santa Tecla la Vieja bajo la invocación de esta santa, la cual dicha invocación siempre se ha tenido en Tarragona; desde entonces hasta ahora la tienen de abogada y protectora".

ความคิดเห็น • 2

  • @CFS-ku4vq
    @CFS-ku4vq ปีที่แล้ว

    Como harían en el siglo IV un sarcófago con unas ondas tan perfectas? Cuanto tiempo les llevaría a los picapedreros. He parado el video para verlo mejor y es que están perfectas, como hechas por una máquina. Es increíble. Me gusta el video aunque no soy religioso.

    • @ricardmonclus
      @ricardmonclus  ปีที่แล้ว

      Tus preguntas también me las he hecho yo. No tengo ni idea del tiempo que podía costarles, aunque seguramente éste, no tenía el mismo valor que en nuestros días.
      En cuanto a la perfección de las ondas, que en "directo" aún impresiona más, uno sólo puede pensar que estaría hecho por un artista, un artesano bueno en su trabajo.