Jo crec que es una bona metafora (d'alguna manera prefigura el postmodernisme) de la vida de molts "jovencitos confusos" àvids d'experièncias superficials (saltar de rama en rama) com diu l'autor per be que ell es mante dins de l'arbre... Jajaj. Es a dir salta de rama en rama a condició que siga dins del mateix arbre ( en este cas el art i les seues rames principals). O quan diu que no segueix un cami recte sino que actúa per impulsos. Ahí queda clar que era enemic de qualsevol sistematisme en el desenvolupament de l'obra artística. No seguia un plà programats, era l'espontaneisme del seu subconscient que actúaba deslligat sense atendre a "normes". Bueno. Es discutible. També se nota la dimensió del psicoanàlisis no? Quan parla sobre el vertader jo és eixe jo misterios que es troba no se sap aon del nostre interior front a el jo aparent, l'essència vs l'aparènça. Dicotomia metafísica per a mi. "El ego en el sueño se encuentra proyectado a si mismo en un mundo nuevo" s'entén de fantasies, un mon que on es suprimeixen les restriccions de la realitat i la lògica es transforma en una lògica autonoma que és lo que ell anomena la seua "realitat". La seua clar. Ahí la imaginació es capaç de crear qualsevol cosa. A colp de vareta màgica s'escriu una novela, es graba una peli o un boligraf dibuixa o es posa en escena una obra. Vull dir que en el fons de lo que diu estàn palpitant moltes idees filosofiques metafísiques que necessiten una forta crítica. O la tesis del buen salvaje de Rousseau, fixa't quan parla de "l'epoca heroica de Montparnasse" ho fa amb nostàlgia com un estat originari i armoniós on entre els artístes encara no havia calat la crítica, la divisió i les condemnes entre uns i altres jeje. No eren grups estétics, eren grups d'amics i el tracte entre ells era "d'amics" en contraposició a "colegues" un terme que denota una tractament mes fred i distanciat. Mes acadèmic.
"La belleza usa el arte para volverse inmortal" Jean Cocteau. 10 minutos de pura belleza.
Possibly the sexiest translation narration of all time.
“Al final todo se soluciona, excepto la dificultad del ser”. J. Cocteau
The things I'd do for Timothee Chalamet.
I’d do more for Jean Cocteau
"amo el mecanismo de los sueños, y me inspiran" good job, Raq, un petonet.
hermoso, me gustaría ver más vídeos sobre jc, está bien traducido, gracias por compartir ♥
Qué bello encontrarme con esto. Un nuevo artista por descubrir. Muchas gracias.
Gracias!!!!!!!!!!!!!!!!
Ay gracias
Puedes poner el link del video original porfa
Jo crec que es una bona metafora (d'alguna manera prefigura el postmodernisme) de la vida de molts "jovencitos confusos" àvids d'experièncias superficials (saltar de rama en rama) com diu l'autor per be que ell es mante dins de l'arbre... Jajaj. Es a dir salta de rama en rama a condició que siga dins del mateix arbre ( en este cas el art i les seues rames principals).
O quan diu que no segueix un cami recte sino que actúa per impulsos. Ahí queda clar que era enemic de qualsevol sistematisme en el desenvolupament de l'obra artística. No seguia un plà programats, era l'espontaneisme del seu subconscient que actúaba deslligat sense atendre a "normes". Bueno. Es discutible.
També se nota la dimensió del psicoanàlisis no? Quan parla sobre el vertader jo és eixe jo misterios que es troba no se sap aon del nostre interior front a el jo aparent, l'essència vs l'aparènça. Dicotomia metafísica per a mi. "El ego en el sueño se encuentra proyectado a si mismo en un mundo nuevo" s'entén de fantasies, un mon que on es suprimeixen les restriccions de la realitat i la lògica es transforma en una lògica autonoma que és lo que ell anomena la seua "realitat". La seua clar. Ahí la imaginació es capaç de crear qualsevol cosa. A colp de vareta màgica s'escriu una novela, es graba una peli o un boligraf dibuixa o es posa en escena una obra.
Vull dir que en el fons de lo que diu estàn palpitant moltes idees filosofiques metafísiques que necessiten una forta crítica.
O la tesis del buen salvaje de Rousseau, fixa't quan parla de "l'epoca heroica de Montparnasse" ho fa amb nostàlgia com un estat originari i armoniós on entre els artístes encara no havia calat la crítica, la divisió i les condemnes entre uns i altres jeje. No eren grups estétics, eren grups d'amics i el tracte entre ells era "d'amics" en contraposició a "colegues" un terme que denota una tractament mes fred i distanciat. Mes acadèmic.
¿De donde surgen las frases del principio? ¿Son escritos de Jean Cocteau? ¿Donde se pueden encontrar?
Al final de los créditos dice que la narración está basada en los escritos de Jean Cocteau: La dificultad de ser (La Difficulté d'être)