Quan ja no em quedi llum

Quan ja no em quedi llum
i el món em sigui bla, confús i estrany,
se m'alenteixi el pas i no pugui plorar,
enllà dels ultims murs de ciment net,
la pluja sobre el verd m'encendrà l'ànim,
i escolliré ser viu un dia més,
mullat i murri trobaré un estel,
i agrairé el viscut, i cada instant,
fidel sempre al present.
Quan ja no em quedi fum,
i el món em sigui dolç, senzill, i el bany
de Sol, a cada caminada, clar,
enllà dels últims murs seré el genet
que dins la pluja farà el verd magnànim.
I escolliré del dret o a l'inrevés
ser viu i honest amb un mirar de mel,
i encara agrairé anar respirant
cansat, vençut, content.