Soc català i acabo de descrobir aquest meravellos recull del cançoner del Pais Valencià potser amagat, o poc difós, interpretat per aquest gran, gran Jonatan envoltat molt bé per els músics que lacompanyen.
Escoltar al Jonatan per primera vegada és un plaer sensacional que considerem inmerescut. Però si que el mereixem perque ens ve del més enllà a través de les meravelles de la bellíssima tradició que tant estimem! Gràcies Jonatan. T'estimem!😘😘
He tingut un gran gust de sentir-los cantar, són totalment desconeguts per a mi, només en conec un Pep Gimeno botifarra, estic meravellat d'aquest planter de valencians.
Més m'estime una guitarra que un contrat eventual, el contrat dóna impotència, la guitarra lleva el mal. Xiques del carrer de fora, ja em direu com ho heu de fer, perquè l'únic que ara es troba és treball a l'estranger. I encara que a mi em donares a menjar de la paella, sempre han dit que l'amor d'amo és com aigua en la cistella. La despedida no done, despatxar em sona mal, i deixeu-me que em qüestione la reforma laboral.
Queia tota la lluna sobre les sendes mentre canten i ballen dotze parelles. Dotze parelles, mare, dotze parelles que per la nit tenien les mans enceses. T'estime, rosa fina, clavell de sucre, ulls d'una aigua profunda, canten els muscles. Les meues mans et prenen igual que un cànter coloma meua, rosa, gesmil intacte.
Ella tenia una rosa, una rosa de paper, d’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps. I ella tenia una rosa, una rosa de paper. Va morir qualsevol dia i l’enterraren després. Però al carrer on vivia, però en el poble on visqué, les mans de la gent passaven una rosa de paper. Fins que un dia d’aquells dies va manar l’ajuntament que fos cremada la rosa, perquè allò ja estava bé. Varen regirar les cases: la rosa no aparegué. Va haver-hi interrogatoris; ningú no en sabia res. Però com una consigna, circula secretament de mà en mà, per tot el poble, una rosa de paper. Ella tenia una rosa, una rosa de paper, d’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps.
Jo només estic segur que potser els meus fills siguin catalans. Però en el meu cas jo sóc d'allò que estimo; i quan escolto al Jonatan Penalba o al Pep Gimeno Botifarra em crec valencià; i quan escolto a José Afonso em crec portugués, i quan llegeixo a Manuel Rivas em crec absolutament galleg! i Quan escolto a Silvio Rodriguez sóc cubà, com la meva besàvia!
![Jonatan Penalba - De Soca-rel [FULL ALBUM]](http://i.ytimg.com/vi/SiwyJAWab-4/mqdefault.jpg)
Soc català i acabo de descrobir aquest meravellos recull del cançoner del Pais Valencià potser amagat, o poc difós, interpretat per aquest gran, gran Jonatan envoltat molt bé per els músics que lacompanyen.
Tothom som del lloc i d'allò que estimem! I la nostra pàtria no té estats, ni banderes ni mapes, només sentiments i emocions!
Escoltar al Jonatan per primera vegada és un plaer sensacional que considerem inmerescut. Però si que el mereixem perque ens ve del més enllà a través de les meravelles de la bellíssima tradició que tant estimem! Gràcies Jonatan. T'estimem!😘😘
He tingut un gran gust de sentir-los cantar, són totalment desconeguts per a mi, només en conec un Pep Gimeno botifarra, estic meravellat d'aquest planter de valencians.
Crec que és la volta que més m'he emocionat sentint música en valencià.
La mandurria❤
Vaja quintet de cantants, els quals he tingut un gran gust d'escoltar-los. Sols en coneixia u. Amunt els nostres cantors.
¡Qué bonica veu¡ ¡Graçies per el seu esforç¡
Ets un crak, el altre dia a potries va estar de categoria.
Mancanta sentir el cantar en valensia,perque yo me senc molt valensia com els puros del terreno,sentirvos se ma legra el anima.
Mare de déu que bonica ❤️
Emocionant sentir aquesta veu reactualitzar el cançoner valencià
Molt bo una veu que emociona tot un descobriment
genial Jonatan, segueix així. M'encanta tot el teu repertori, però aquest concert és la ... Pere el preparament de la barreja un 10.
espectacular molt bo
M'agrada.
Més m'estime una guitarra que un contrat eventual,
el contrat dóna impotència, la guitarra lleva el mal.
Xiques del carrer de fora, ja em direu com ho heu de fer,
perquè l'únic que ara es troba és treball a l'estranger.
I encara que a mi em donares a menjar de la paella,
sempre han dit que l'amor d'amo és com aigua en la cistella.
La despedida no done, despatxar em sona mal,
i deixeu-me que em qüestione la reforma laboral.
El peix enamorat no la cantes mai?
Queia tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meues mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
I ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans de la gent passaven
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
M’encisa
Jo només estic segur que potser els meus fills siguin catalans. Però en el meu cas jo sóc d'allò que estimo; i quan escolto al Jonatan Penalba o al Pep Gimeno Botifarra em crec valencià; i quan escolto a José Afonso em crec portugués, i quan llegeixo a Manuel Rivas em crec absolutament galleg! i Quan escolto a Silvio Rodriguez sóc cubà, com la meva besàvia!