TRISTESSE (Op. 10, nº3)
CHOPIN
VERSIÓ A LA GUITARRA PEL PATUFET PARANOIC
Considerat un nen prodigi, el talent de Frédéric François Chopin no el va salvar d'una vida difícil.
De salut feble i caràcter malenconiós, l'anomenat "el poeta del piano" va morir als 39 anys deixant una col·lecció d'obres de gran sensibilitat
Nascut com Fryderyk Franciszek Chopin, va venir al món l'1 de març de 1810 en un poble anomenat Żelazowa Wola, pertanyent al Ducat de Varsòvia, a la capital del qual es van mudar poc després de néixer ell
La seva mare procedia d'una família de bon llinatge, encara que vinguda a menys, mentre que el pare era professor de francès, literatura i música. Creixent en un ambient d'alta cultura, el petit Fryderyk es va interessar molt aviat per la música gràcies a la seva germana Ludwika, que li va ensenyar a tocar el piano.
Des de la infància va començar a compondre -va crear la seva primera peça als 7 anys- i tocar el piano davant d'un públic selecte, guanyant-se una notable fama que li va permetre viatjar a l'estranger i entrar en contacte amb els grans corrents musicals d'Europa, especialment els de tradició germànica
Allà on feia un concert el públic responia amb gran entusiasme, especialment a Viena. La capital austríaca era un dels grans pols musicals del seu temps, però Chopin mai no va acabar de sentir-se còmode davant d'un públic nombrós, preferint la intimitat dels concerts de cambra. A més, detestava haver de plegar-se a les modes del moment, lamentant-se que l'aristocràcia “només volia sentir valsos”, que no anaven en sintonia amb l'estil de la seva música
Mentre es trobava a Viena, va esclatar a la seva pàtria polonesa un succés que deixaria una gran empremta psicològica a Chopin: l'Aixecament de Novembre contra el domini rus, que va ser reprimit durament per l'exèrcit del tsar i que va portar desenes de milers de polonesos a fugir del seu país, especialment a França
En homenatge als seus conciutadans va compondre dos estudis: l'anomenat Estudi Revolucionari (Op. 10, nº12), una de les peces més intenses, i el conegut com a Tristesa o L'adéu (Op. 10, nº3), un comiat a la seva pàtria polonesa
El 1831 va deixar Viena i es va instal·lar a París, començant els que possiblement fossin els anys més feliços de la seva vida. França es va convertir en la seva segona pàtria i va canviar el seu nom pel de Frédéric François; amb el temps, diria que havia arribat a estimar el seu país d'adopció tant com a Polònia natal
Els cercles d'intel·lectuals eren un altre gran estímul de la capital francesa i en una de les trobades va conèixer qui seria la seva parella més famosa: Aurore Lucile Dupin de Dudevant, una baronessa divorciada que es dedicava a la literatura amb el pseudònim masculí de George Sand. Tot i la mala impressió mútua que es van causar inicialment, van acabar convivint durant vuit anys, encara que la seva relació aviat es va convertir en poc més que amistat
El 1838 la salut de Chopin va empitjorar de nou i el seu metge li va aconsellar traslladar-se a Mallorca, el clima del qual creia que l'afavoriria. Juntament amb Sand i els seus fills -Maurice i Solange- es van instal·lar a la cartoixa de Valledemossa, on el músic esperava trobar pau i tranquil·litat per compondre
Tot i això, aquell viatge li va resultar fatal: l'hivern va ser molt plujós, agreujant els símptomes de la seva malaltia i la seva malenconia, que es va veure reflectida en una de les composicions que va acabar allà, el preludi conegut com a Gotes de pluja (Op. 28, nº15)
En acabar l'hivern, la parella va tornar a París. No obstant, la salut de Chopin mai es recuperaria del tot, malgrat les estades a la finca de Nohant. Sand va començar a cansar-se de compartir la seva vida amb un home malalt i el seu fill Maurice en sentia gelosia; la seva filla Solange, en canvi, el tenia en gran estima i confiança
La ruptura va obligar Chopin a tornar a les sales de concerts per guanyar-se la vida, malgrat que la seva salut ho desaconsellava totalment. El 1848 va acceptar la invitació d'una noble escocesa, Jane Stirling, que presumiblement se n'havia enamorat i es va oferir com a mecenes si s'instal·lava a Londres.
Chopin va acceptar la invitació per necessitat econòmica, però va ser un error fatal: el pèssim clima londinenc va donar el cop de gràcia a la seva salut física i també emocional, ja que va trobar “horrible i extravagant” el gust musical dels anglesos
La matinada del 17 d'octubre del 1849, el cant del poeta del piano es va apagar per sempre. Va ser enterrat al cementiri de Père-Lachaise però, complint la seva última voluntat, el seu cor va ser enviat a Polònia per ser enterrat a l'Església de la Santa Creu de Varsòvia. Després de mitja vida d'absència, Fryderyk Franciszek Chopin va tornar a la pàtria que havia enyorat durant vint anys