วีดีโอ

Que cosa mas sosa!

Gracies Ángela .

"Certamen" "Ciutat" València" :)

Quina veu mes dolça

Angela malegre molt de que baixes anat. Me va dir ma tía Rosa

Eres un hombre ejemplo,19años así.eres un héroe..Dios te cuide

😊😊😊😊😊😊😊❤❤

Ale Ben vist tot 😂😂

👍👍

el pardalet del descans .... dona una pau

Nit espectacular ❤🎉la 😅

😀 no pareu 😀 i el mès simpatic, amb diferencia..., el Tio Vicent 😀

Gràcies Angela per avero pujat.molt ben gravat. 🥰👍

Quien canta el pasodoble?

Gràcies Angela per a verlo pugat.me ha gradat un muntó 😀🥰

Un bonic record per ami 🥰

Que bonic

Teuan han viat perque tu no estaries yo si Q heu sentia be encarat ala meu habitasio!!!!!

A Simat de la Valldigna hem vingut desde La Vall, Amb estrofa i melodia al voltant de la font gran Són les muntanyes, el riu també la mar un paradís que amb mil paraules no et podem comptar jocs de pilota, uns tarongers brotant un escenari ple de músics que et faran ballar Estem ací a Simat, davant de la font gran gaudint la festa que ens uneix com a germans Fomentarem la nostra llengua, expressarem en Valencià, recordarem la nostra història i tot açò farà més grans Estimem la nostra terra, defensem el valencià les taronges la cassalla i la coca de mestall Lletra: Paco Losaxo Interpretació: Xaranga això ho pague jo + Paco

Xaranga "Xe, Això ho pague jo" + 🎤📝 Paco Lozano

Va ser preciós! Hi havia una alegria en el ambient que ho impregnava tot!. Ens agrada la festa, reunir-nos, compartir i això ferem tots junts, feliços, simplement pel fet de reunir-nos difrutar d'un sopar de veïns. Aprofite per agrair el homenatge tan bonic que fereu a ma mare, va ser una sorpresa molt agradable. En el seu nom vos dic a tots : moltes gràcies i fins l'any que ve!

Que arteee!!! :)

No havia vist mai este video, sempre em sorprens Angela!!

Tots sabem que va ser inoblidable per a les dos parts <3. Jo vaig disfrutar com un xiquet i això semrpe estarà ahi, i se que vosaltres també :)

Gràcies Àngela, per recordar aquests moments tan emotius. Tot i que jo no vaig poder assistir a les classes, si que vaig viure el vostre entusiasme i emoció perque les compartieu amb mi, allà on hem trobareu: al ambulatori, al carrer, comprant... per tot arreu hem paraveu per a comentar-me lo molt que estaveu disfrutant del meu fill. Gràcies a tots per fer-ho posible. Formareu una pinya i Lluís ho va disfrutar tant o més que vosaltres. Ell també estava emocionat de sentir el vostre carinyo. I eixe record sempre l'acompanyarà. Gràcies!

Ní en Navidad, ponen aquí tantos fuegos artificiales, Angela..."QUE VIVA SANT ANTONI"

Brav0

Ta ixit super be😘😘🌹🌹

Angeles aixo no es de hui perque yo no estic ,Q has fet

Perfect!!!

Xé!! Eixe cantant desafina molt!!!😜😂😂😂😂

FENOMENO

Hui fa tres anys! Inoblidable experiència. Els que ho vixguerem de prop ho disfrutarem Gràcies, Lluís, per tant moments màgics com portares!

Menut ball de "despedida" ens marcarem ;)

Te felicito eres un niño muy exitoso y con lindos sentimientos Te deseo los mejores éxitos. Muchas felicidades . Cuidate mucho para que nos cantes el vencimiento al coronarirus porque con la bendición de Dios y la Morenita saldremos airosos de esta pandemia. Cuidate mucho mi niño hermoso.

👏🏻👏🏻👏🏻

Rafa impressionant¡ Aporta molta claritad sobre aquesta llei tant controvertida i sobre la que tantísima gent opina. Ens fa veure el que suposa, per a persones que estroben en situacions similars a la d'ell, el tindre "aquesta bala en la recámera". Gràcies per les teues paraules i per la teua valentia¡¡

Arròs, bledes i sigrons. Un plat ben vegetarià, eh? 😉

Que són quaranta anys en una vida plena i dedica al servici del poble de Simat. Sé que si tornara a nàixer tornaria a fer el mateix que he fet tants anys. En la meua pena i alegries. Més alegries que penes que sempre portaré dins de mi eixes anècdotes bones i no tan bones que i passat en aquests anys inoblidables, Algunes les i comptades i altres estaran en mi asta el meu últim viatja.

《 Es va obrir la tenda de Modes Àngela en molta il·lusió i ganes de Treballar. Jo volia tindre un xicotet Negoci que fos propi. El 1975. S'obrien les portes i es tancaven 2015 foren. Anys molts bons i no tan bons, moments, i records molt variats, acompanyats de Moltes satisfacció, He tingut molt bons clients. I al dia de hui. Hi ha clientes. Que em paren per dir-me que encara em troben a faltar. Després de 5 anys d'haver tancat. Quan venen festes o eixés feixes tan senyalades com són Nadal. No deixe de posar-me un poc melancòlica. Però em passa prompte. Gràcies a tots vosaltres que sempre mau donat ànim, la meua clientela amics i RETS Socials que man canviat la meua vida, sobretot quan TERESA FOLGUERÀ i jo obrirem la pàgina fa 4 anys de FOTOS I RECORD DE SIMAT. Que estic recordant, en tots vosaltres. Desitjar-vos a tots i totes que passeu, un bon estiu i quan arribe EL 2 D'AGOST unes bones festes per a tots, I sobretot. Molta salut. Cuan arriben les festes, Nadalenques seguiré desixant per atots i totes que les tingueu plenes de salut, i en moltes ganes de viure. En cara que no ens toque cap d'any la loteria sempre solem dir, l'any què ve serà. Aquest any Molta salut per a tots i molt BON Estiu 》

Sempre portarem el cine en el norte récord..

(⚘Gràssia Gramibur⚘) El seu record, en aquell temps. La meua Huíla ens donava uns "pese tetes" per a llepolies i allà que anàvem els quatre a veure la peli. Després, a somniar amb totes aquelles històries. El bonic, potser, la sensació que teníem de ser més grans, més independents, majors... El que no sabíem és que en aquells temps, uns xiquets pel Carrer estava protegit pels cent ulls que els vigilaven... O vigilats, pel "pardalet-que-m' ha-dit...." ( que era igual de xivato), i per ell, calia Fer les coses bé. Que bonica època, i que bonic un Lloc tan entranyable, màgic, un bàlsam els diumenges d'hivern: estàvem entre amics, calentets mentre fora plovia, eixíem amb la imaginació disparada i tan proper de casa que encara Hi havia unes estonetes per a jugar al Carrer.

Molts potser encara se'n recordaran del CINEMA SIMAT. Un lloc emblemàtic on ens hem reunit la gent de Simat molts anys. Quedara ja per a sempre com història de la gent del poble. Aquells anys en què els diumenges a la vesprada es veia una cola de gent molt gran per poder entrar al cine. I si algun diumenge plovia, ja no Hera soles la cola per poder entrar, era que no cabe en les butaques i havien de posar cadires per als cantons. Però sempre ens quedara el record que tenim guardats en els nostres cors. D'aquell temps tan bonic i irrepetible. Que ara en distancia encara enyorem... (⚘Gràssia Gramibur⚘) El seu record, en aquell temps.. Ma huela ens donava uns "durets" per a llepolies i allà que anàvem els quatre a vore la pel.li. després, a somniar amb totes aquelles històries. Lo més bonic, potser, la sensació que teniem de ser més grans, més independents, majors... El que no sabíem es que en aquells temps, uns xiquets pel Carrer estava protegit pels cent ulls que els vigilàven... O vigilats, pel "pardalet-que-m'ha-dit...." ( que era igual de xivato), i per ell, calia Fer les coses bé. Qué bonica època, i qué bonic un Lloc tan entranyable, màgic, un bàlsam els diumenges d'hivern: estàvem entre amics, calentets mentre fora plovia, eixíem amb la imaginació disparada i tan propet de casa que encara Hi havia un ratet per a jugar al Carrer.

VICTOR SANCHO FERRANDO⚘ Conegut com a "Victor el de la farmacia " Va nàixer a Simat el 10 de Març del any 1915. Son pare era ferrer, professió que va heretar el seu germá major, Juan. Es va quedar sense pare molt xicotet i sa mare el va enviar a judar en la farmàcia, allí, el farmaceútic va començar a ensenyar-li l’ofici, pronte s’adoná que era espavilat i tenia qualitats. Al final estudiava en la farmacia mentres treballava, es va traure el títol de practicant examinant-se lliure a Gandía . En l'any 1934 va traure les oposisions de practicant, es a dir amb 19 anys va aconseguir plaza propia. Però en començar la guerra, amb 21 anys el cridaren a files com a “sanitario”, portava tot amb una motxila de madera. Durant la guerra va pasar moltes calamitats i va aprende molt del ofici a la força i per desgracia, tallant cames i brasos, o cosint ferides amb agulles imperdibles perquè no teníen ni fil per posar punts. Totes eixes coses a ell no li agradava contar-les, día que era molt desagradable. Quan acaba la guerra el tancaren en un camp de treball en Santander, perque el van agarrar en la part dels republicans, allí va estar tancat 3 anys com a prisoner i als tres anys el soltaren. En Simat l’havien donat per mort i arribaren a fer-li mises. Quan va tornar tenia 27 anys, va tornar a aconseguir la plaza de Simat que havia guanyat l’any 34, i desde eixe moment se incorporà a la seua faena. Mai va demanar altre lloc encara que tenia punts per a fer-ho, pero sempre va estar en Simat fins la seua jubilaciò. Es a dir va estar en Simat desde l’any 42 fins l’any 83. Vol dir 41 anys de sevici al poble, sempre dedicat a vetlar per la salut de tots. Una anècdota es que quan anava al cine sempre estava al mateix lloc i al pasillo, perquè quan anaven a buscar-lo el trobaren de seguida. Va faltar 15 dies abans del any 2000.... el 15 de desembre de1999. Per 15 dies no va coneixer el segle xxi. Tenía 85 anys. Els Simaters que el coneguerem sabem que va ser un bon home i molt favorable. Molts tenen anècdotes bones que contar d'ell péro es necessitaría un llibre sencer per contar-les. Victor, sempre estaràs en el Record de tots els Simaters ⚘🥀🌷

ROJALTI )《 《Un homenatge per ( El CAFÈ ROJALTI ) I a les persones que el coneguereu , i per a les que no, des d aquestes fotografíes pugau coneixer lo. Gracies a M. Jose Cabanilles, bes neta des seus propietaris:Augusto Ferrando I Rogelia Brines. Elegància, distinció. i prioridad.aixina definia un dels administradors de facebook ,en la història gràfica de València antiga . Sa anomenava el local més elegant de València. De dicat al café i elegants tertúlies. Batejat així per la prensa de la època. Posanli el simpatic nom .(GRAN CAFÉ ROYALTIC) 🏤 Estàva situat en la planta baixa.,De un bonic edifici...Que hara en la actualitat .És una oficina del BBVA.》.

ACTE D’AGRAÏMENT A LLUÍS PERIS BRINES, MONITOR DE SIMAT ESPORTIU DEL CURS 2017-18 22 de desembre de 2017, un dia que recordarem per a sempre tots els companys i companyes de la PETANCA i la CAT-GIM com el dia que férem l’homenatge al nostre monitor, Lluís Peris Brines. Eixe dia celebràvem el lliurament de premis del I Campionat de Petanca de Simat al saló d’actes de l’ajuntament davant la presència del nostre alcalde, Víctor Mansanet i Boïgues. Per a l’ocasió, el nostre monitor havia preparat amb molta il·lusió els diplomes dels tres equips guanyadors i, a més, els de tots els participants. Eixa era la seua sorpresa per a nosaltres! El que ell estava lluny d’imaginar, però, és que nosaltres també anàvem a sorprendre’l: entre tots li havíem preparat una declaració pública d’agraïment! I com havia començat tot? Doncs com comencen la majoria de coses per als valencians: pensat i fet! De manera espontània havia sorgit un sentiment de gratitud cap a aquest xicot que des d’octubre tenia encantada a tota la gent major apuntada a les activitats del Simat Esportiu. Així fou com ens posàrem en marxa! Àngela Alberola acceptà de bon grat la tasca d’organitzar la sorpresa, d’arreplegar els diners i de redactar el text d’agraïment de part de tota la gent de la PETANCA i la CAT-GIM. La CAT-GIM, i això què és?, us preguntareu. Doncs bé, és el terme amb què, amb afecte i humor, Àngela ha batejat el grup de gimnàstica de majors de seixanta-cinc anys perquè Lluís ens fa ajudar-nos d’una cadira per a realitzar els exercicis! Però continuem el relat que perdem el fil! A poc a poc, doncs, amb la col·laboració d’uns i altres preparàrem la sorpresa per al nostre monitor perquè... s’ho mereix! Així li ho vam repetir en aquest acte tan bonic on l’alegria i l’emoció ens acompanyaren a tots. Tant és així que més d’una llagrimeta s’escapà furtiva dels nostres ulls. No penseu, però, que solament ens emocionàrem els alumnes de PETANCA i CAT-GIM, el nostre monitor també hagué de fer un esforç per contenir tanta emoció, especialment en escoltar les paraules que li adreçàvem. I si no em creeu, ací queda el testimoni gràfic arreplegat amb estima per la seua cosineta Élia i pel seu oncle Suwit que foren els nostres reporters, als quals volem agrair la magnífica tasca realitzada gràcies a la qual podrem gaudir d’aquest preciós record per sempre. I tota questa emoció com ha nascut tan espontàniament i unànime? Pels motius que Àngela llegí al saló d’actes: per l’alegria que Lluís ens mostra cada dia, per l’apreci que ens manifesta, per ser com és... una gran persona, perquè amb educació i paciència ha sabut il·lusionar-nos de nou a esta afició que ja teníem oblidada i que tants beneficis ens aporta a la nostra salut... En finalitzar l’acte, el nostre monitor volgué agrair-nos els regals rebuts i ens dirigí unes paraules on expressava la seua admiració per nosaltres, especialment els components del grup de PETANCA, perquè mai fallem a les classes. I això és veritat: ni el fred ni el vent han pogut amb nosaltres, sempre hem acudit al camp de petanca a jugar amb passió. I si així ha sigut és perquè ell, el nostre monitor, ha sabut no solament contagiar-nos la força i la il·lusió per fer esport sinó també la unió i el bon ambient entre tots els components del grup. Per tot això, tots junts, com a l’acte de lliurament de premis, volem repetir de nou: GRÀCIES, LLUÍS!

ACTE D’AGRAÏMENT A LLUÍS PERIS BRINES, MONITOR DE SIMAT ESPORTIU DEL CURS 2017-18 22 de desembre de 2017, un dia que recordarem per a sempre tots els companys i companyes de la PETANCA i la CAT-GIM com el dia que férem l’homenatge al nostre monitor, Lluís Peris Brines. Eixe dia celebràvem el lliurament de premis del I Campionat de Petanca de Simat al saló d’actes de l’ajuntament davant la presència del nostre alcalde, Víctor Mansanet i Boïgues. Per a l’ocasió, el nostre monitor havia preparat amb molta il·lusió els diplomes dels tres equips guanyadors i, a més, els de tots els participants. Eixa era la seua sorpresa per a nosaltres! El que ell estava lluny d’imaginar, però, és que nosaltres també anàvem a sorprendre’l: entre tots li havíem preparat una declaració pública d’agraïment! I com havia començat tot? Doncs com comencen la majoria de coses per als valencians: pensat i fet! De manera espontània havia sorgit un sentiment de gratitud cap a aquest xicot que des d’octubre tenia encantada a tota la gent major apuntada a les activitats del Simat Esportiu. Així fou com ens posàrem en marxa! Àngela Alberola acceptà de bon grat la tasca d’organitzar la sorpresa, d’arreplegar els diners i de redactar el text d’agraïment de part de tota la gent de la PETANCA i la CAT-GIM. La CAT-GIM, i això què és?, us preguntareu. Doncs bé, és el terme amb què, amb afecte i humor, Àngela ha batejat el grup de gimnàstica de majors de seixanta-cinc anys perquè Lluís ens fa ajudar-nos d’una cadira per a realitzar els exercicis! Però continuem el relat que perdem el fil! A poc a poc, doncs, amb la col·laboració d’uns i altres preparàrem la sorpresa per al nostre monitor perquè... s’ho mereix! Així li ho vam repetir en aquest acte tan bonic on l’alegria i l’emoció ens acompanyaren a tots. Tant és així que més d’una llagrimeta s’escapà furtiva dels nostres ulls. No penseu, però, que solament ens emocionàrem els alumnes de PETANCA i CAT-GIM, el nostre monitor també hagué de fer un esforç per contenir tanta emoció, especialment en escoltar les paraules que li adreçàvem. I si no em creeu, ací queda el testimoni gràfic arreplegat amb estima per la seua cosineta Élia i pel seu oncle Suwit que foren els nostres reporters, als quals volem agrair la magnífica tasca realitzada gràcies a la qual podrem gaudir d’aquest preciós record per sempre. I tota questa emoció com ha nascut tan espontàniament i unànime? Pels motius que Àngela llegí al saló d’actes: per l’alegria que Lluís ens mostra cada dia, per l’apreci que ens manifesta, per ser com és... una gran persona, perquè amb educació i paciència ha sabut il·lusionar-nos de nou a esta afició que ja teníem oblidada i que tants beneficis ens aporta a la nostra salut... En finalitzar l’acte, el nostre monitor volgué agrair-nos els regals rebuts i ens dirigí unes paraules on expressava la seua admiració per nosaltres, especialment els components del grup de PETANCA, perquè mai fallem a les classes. I això és veritat: ni el fred ni el vent han pogut amb nosaltres, sempre hem acudit al camp de petanca a jugar amb passió. I si així ha sigut és perquè ell, el nostre monitor, ha sabut no solament contagiar-nos la força i la il·lusió per fer esport sinó també la unió i el bon ambient entre tots els components del grup. Per tot això, tots junts, com a l’acte de lliurament de premis, volem repetir de nou: GRÀCIES, LLUÍS!

La primera farmàcia de la que tenim constància en Simat es remonta a 1915 i estava en la Font Gran, en la casa de Pepito Blay Andrés. La portava el seu pare Joaquín Blay Juan que arribà al nostre poble des de l’Olleria. Este home era practicant, comadró i ejercia també de boticari encara que el titular de la farmacia era de Tavernes, de la familia dels Mifsud. El següent farmacèutic que tinguerem va ser un xic jove i fadrí que era propietari del primer cotxe que va haver en Simat. Estigué en este poble uns quanta anys i va fer molta amistat amb el meu cunyat Victor el Rosico, de 16 anys, ja que anava a posar gasolina al surtidor de son pare. Degut a la bona relació que tenien viatjaven junts a València amb este vehícle molts diumenges per a anar al fútbol. Abans de la guerra ens arribà una boticaria jove i guapa, Dª Consuelo Valiente, i va obrir la seua farmàcia en la Plaça, on después posaren el Banc de la Cooperativa. Ben pareguda i educada, enseguida li va eixir un bon nuvi, Juanito , germà de la tia Carmencita.casa en Juan del pino Per desgràcia va esclatar la guerra i mataren a este xic com a tants altres en aquell temps. Molt aprop de la farmacia vivia Vicente Serrano que s’havia quedat vidu al morir de part la seua dona i la criatura que portava, cosa gens rara en els temps que corrien. S’enamoraren, es casaren i, fruit d’aquell matrimoni, naixqueren: Vicente, José-Luis i Laureano. Amb el pas dels anys canviaren la farmacia al lloc on s’ha quedat definitivament, el Carrer Major. Vicente, el fill major, va seguir la tradició familiar estudiant la mateixa carrera que sa mare i, fins i tot, es casà amb una farmacèutica també, Mª Teresa Peiró. El farmacèutic que tenim ara, Vicente Serrano Peiró, és la tercera generació de boticaris de la mateixa família en Simat i ens ha fet una superfarmàcia molt moderna que rés té que envetjar a les de la capital.

Que chulo..

No pareu que tot pasa ..