- El macroespectacle Castellet, memòria mil·lenària, que va posar punt i final als actes de celebració del Mil·lenari de Sant Vicenç, es va representar els dies 22, 23 i 24 de març del 2002 al pavelló municipal d’esports. Les tres funcions, que van poder veure un total de 2.500 persones, van ser un èxit clamorós. El reconeixement a la tasca feta per les més de 300 persones que hi van participar va arribar per totes bandes, posant de relleu la qualitat i l’esforç dedicat.
- El muntatge, dirigit per Joan Maria Segura, va comptar amb el total suport de l’Ajuntament, enespecial de la Regidoria de Cultura, i amb la col·laboració de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona i de diverses empreses. El ressò mediàtic d’aquest acte va ser molt ampli, des de la premsa i les ràdios de la comarca, fins a mitjans d’abast nacional com el diari Avui, La Vanguardia, TV3 i TVE.
- El guió va ser signat pels també santvicentins David Sanz i David Bricollé, i la composició i direcció musical va anar a càrrec del músic manresà Xavier Mestres, amb la col·laboració de Dolors Vilaseca.
- “Castellet memòria mil·lenària” va ser concebut com una síntesi d’aquests mil anys d’història del poble, amb un guió escènic i al servei de les disciplines artístiques de les entitats locals.
- L’espectacle era un muntatge homogeni en el qual es combinava música, cant, dansa, narració, escenificació teatral i projecció d’imatges.
La història mil·lenària s’explicava a partir de 10 elements que han marcat la història de la població:
· Castellet: l’origen. La constància escrita d’aquest nom en un document que data de l’any 1001 és el motiu de celebració del mil·lenari.
· Vallhonesta. Un dels primers nuclis de població i punt de referència del Camí Ral.
· La vinya. Els ceps van dominar durant segles les nostres muntanyes abans de l’arribada de les grans fàbriques i de la fil·loxera.
· El riu Llobregat. La força motriu, el factor clau per a l’arribada de les grans fàbriques tèxtils.
· El tèxtil. El motor de formació i de creixement de Sant Vicenç de Castellet.
· La pedra. L’explotació de la pedra ha estat un altre dels grans motors econòmics de la població.
· El tren. L’arribada del ferrocarril va ser sinònim de progrés, de salt endavant i d’obertura al món.
· L’associacionisme. El ràpid creixement del poble de Sant Vicenç genera la creació d’entitats culturals, socials, esportives i polítiques.
· L’Ateneu. Va ser una sala de ball que, a mitjans del segle XX i fins a la dècada dels 70, va popularitzar el nom de Sant Vicenç de Castellet més enllà de la comarca.
· El pont. La construcció del pont és l’obertura del poble, i una metàfora de l’obstinació de lluita per evitar l’estancament.
- Les entitats culturals participants van ser: Coral Al Vent, Associació Musical Castellet, Esbart Dansaire Santvicentí i l’Escola de Dansa, la Societat Coral l’Estrella, la Coral de l’Esplai d’Avis, l’Agrupació Sardanista, el grup teatral Cul-i-seu, l’Escola Municipal de Música i la Colla de Geganters.
- La part musical va comptar amb l’actuació en directe de la cobla Ciutat de Terrassa i d’un combo musical compost per Xavi Mestres (direcció i piano), Jordi Badia (teclats), Xevi Perostes (guitarra), Jordi Camp (baix), Àngel Pereira (percussió) i Lluís Ribalta (bateria). També hi va haver l’actuació de la pianista santvicentina Marina Rodríguez Brià i la col·laboració de Dolors Vilaseca, Margarita Camps, Marina Ubach i Joan Penas.
- En l’escenografia i el vestuari: Luciana Losada, Anna Cayuela, Sendo Vall, Sílvia Vilaseca, Teresa Montsech, Mireia Estefanell, Antolina Vilaseca, Joan Torres, Maria Ubach, Jordi S. Mengod, Elisa Arimany, Jordi Viladoms i Quim Bundó.
- La música va tenir un pes important dins l’espectacle on es van combinar diferents estils i diferents formacions per tal de poder fer un espectacle variat i adaptat al poble de Sant Vicenç.